dimecres, 6 d’abril de 2011

6/04/2011 bitàcola quotidiana III. 3 haikus.




11,30h
Te'm fiques davall les parpelles
i hi peses com pòsit mor t

, SON .

 
18,45h
No sé si maleir més
les notes al
o la gastritis.


23,37h
Empara'm amb vànova blava
* * * * *** *
** **,  NIT * ** ** * º**. 
Pel llombrígol
brolla'l
fred.





18 comentaris:

  1. Ostres, m'encanten, però tal vegada m'agrada més el tercer. "Pel llombrígol brolla fred" és un vers que té quelcom d'atàvic, no ho sé. I el fet d'adreçar-te usant un vocatiu a la nit per tal que sigui la nit qui et proporcioni el caliu que necessites. Com replegar-te en tu mateixa, com tornar a l'origen.
    Tot plegat espurnes vitals que ens aclaparen dia a dia, d'una manera o d'una altra.
    Realment, convertir en poesia la quotidianitat et surt la mar de bé.
    Gràcies i enhorabona.

    ResponElimina
  2. moltes gràcies, guapa!
    me'n vaig a veure si embasto el que farà demà 4t i m'hi replego, al llit, que ja toca. petonet.

    ResponElimina
  3. Cada moment té el seu neguit,
    i cada neguit té el seu moment.

    ResponElimina
  4. M’agraden molt aquests haikus. I són ben diferents: en el primer senzillament t’adreces a la son; el segon és adreçat als lectors, o a tu mateixa; i en el tercer t’adreces a la nit, però no com en el cas del primer, sinó que aquest és una invocació.
    Una abraçada,
    Shaudin

    ResponElimina
  5. Això dels haikus si que no sé gaire de que va. Potser per aquest motiu el que més m'ha agradat ha estat el primer, perquè és el que més fàcilment he entès.
    A veure si li vaig agafan el "clic"...
    Salutacions a tots! ;-)

    ResponElimina
  6. Tant el son, la gastritis o el fred que brolla pel llombrígol, situacions totes circumscrites a un determinat dia que dona fe del bon conreu del teus versos.

    ResponElimina
  7. sí, Joan. és aprendre a entomar-los positivament i amb calma.

    ResponElimina
  8. Moltes gràcies, Shaudin! és just com dius. primer em va sorgir el 1r i la intenció era desenvolupar-lo mínimament com a poema, però vaig arribar al 2n: és a dir, la revisió d'unes escabroses notes de peu i la cremor d'estómac era un tot un (per això em va venir bé de plantar-lo a pèl al fb). i a la nit rumiava com tancar la sèrie de 3, corresponent a matí/tarda/nit, i aleshores va sortir el 3r.
    petonets.

    ResponElimina
  9. Pau: un haiku ha de tenir 17 síl·labes, comptant-les totes, i 3 versos (vist ortodoxament). és l'expressió d'un pensament, impressió, sensació...
    el 1r que dius (SON) potser flueix més líquidament, vull dir igual és més pur de forma. el 2n és diferent: hi jugo amb les notes al "peu" una mica a manera d'ulls de poll, per fer-les avenir (biològicament) amb la gastritis: per això he canviat el mot per la figura una mica elaborada d'un peu. i el 3r és més melangiós i juga més amb els sons, al·literativament (com que després hi he afegits els asteriscs-estrelletes, etc., diria que l'he acabat desdramatitzant bastant, però). una abraçada ben forta.

    ResponElimina
  10. moltes gràcies, Jordi, per l'elogi poètic. una abraçada ben forta.

    ResponElimina
  11. Sóc nou en la matèria però jo ho veig tot com un conjunt com un poema total, que utilitza tots els tipus d'expressió, ara mateix no sé si dic una bestiesa, per això ;) A mi m'agrada tot sencer, però com que per una part m'agrada això de jugar amb les coses quotidianes, i també amb una mica d'ironia, això de la gastritis confrontant-les amb els peus de pàgina em sembla genial, però estic amb l'Anna Maria perquè totes aquestes referències a la nit i la necessitat de caliu, d'acolliment són temes que a mi em marquen molt

    "...me recuerdan mi infancia,
    aquellos ojos claros que tenían alumbrado de gas y me miraban arropándome" (Rosales, Luis. EL OFICIO DE ESCRIBIR, fragment)

    ResponElimina
  12. Una passada Lu: Jo soc tan "nova" com el Pau i El J.Gomara, però si sè que m'agrada el tò, l'agilitat d'enllaçar matí, tarda i nit..
    Intentarè a veure si acabo d'entendre bè lo de las 17 sil.labes...
    M'encanta apendre de tù, i llegir aquesta facilitat que tens de fer tots els teus escrits àgils, divertits, i sobre tot rics amb vocabulari
    i mès i mès...
    Fà estona que llegeixo i rellegeixo, has conseguit distreurem. Ho necessitaba vitalment, que estic molt "xungueta" aquest dies, anìmicament, moralment, espiritualment... Segur que amb tots aquest *ment* que escrit tù ja faries un haiku.
    Bona tarda nit Lu. Una abraçada.

    ResponElimina
  13. moltes gràcies, Jordi, per trobar-hi el sentit d'unitat. jo tb optaria d'un bon principi pel segon. i el darrer és justament això que dius --i que queda tan ben expressat (i fet art!) en els vv. que adjuntes (Rosales)--: era a la nit, mentre fregava els plats i pensava: "com ho acabo, abans que se m'escoli el dia?", i com que devia estar més predisposada a fer-ho melangiosament, de fet és el que em calia, doncs va quedar així.

    ResponElimina
  14. moltes gràcies, Mercè.
    les 17 síl·labes són els 17 cops de veu, tals quals, sense restar-ne cap cas que corresponguin a final de mot i de vers i el mot sigui pla o esdrúixol... més fàcil impossible: 1. mirar d'expressar una sensació, impressió, pensament; 2. veure si s'hi pot triar els mots, que llisqui, la manera de dir-ho, fluïdeta; 3. comptar que quadrin els 17 cops de veu (per bé que si no fan la mesura justa tant és: tb s'hi valen els quasi-haikus, p. ex., o els haikus sobreeixits!)
    un petó ben fort, i molts ànims!!!

    ResponElimina
  15. no he entés gaire cosa, cada vegada més complicat això: hauré d'estudiar!!!

    ResponElimina
  16. ei, Pepe! :
    el 1r era a mig matí, corregint, que em moria de son.
    el 2n a la tarda, de l'article en qüestió em tocaven les notes al peu (farcidetes d'esmenes) i alhora notava cremor d'estómac.
    i el 3r a la nit: com que havia apuntat a tall de dietari els 2 primers, em va venir bé de tancar la sèrie a manera de tonada de bressol (o nana).
    la mesura sil·làbica que han de fer els haikus ja l'he dita: 17 síl·labes comptant-les totes. contenta d'haver-t'ho explicat, una abraçada.

    ResponElimina
  17. Hola, Lu!
    Em sedueix aquesta capacitat que tens de copsar els moments de quotidianitat! I també -ja t'ho he dit altres vegades- aquest acompanyament gràfic i musical que tan bé li escau a les teves paraules. To plegat un conjunt armònic i rítmic que fa que la lectura sigui àgil i propera.
    Felicitats! Petonets i espero que la gastritis estigui bastant més lluny i la birra molt més a prop!

    ResponElimina
  18. tan de bo, Teresa!
    i moltes gràcies pels teus afalacs poètics (la veritat és que és com un vici: un cop tinc confegit un esbós poètic que em sembla que pot tenir cara i ulls, no paro fins a esgotar-lo... pobre.)
    molts petonets.

    ResponElimina