dimarts, 29 de març de 2011

«Però la birra» (divertiment)

Cervejaria Trindade (Chiado), Lisboa'09.


Friso per engolir-me
en una ββooooooooooλλλ freda.......

fibrosa, glaçada
i una pizza carbonara
a pler de formatge,
o el pa amb tomàquet i anxoves,
la carn o la brasa
i una simple,
per bé que excelsa,
ració de patates...

Però la birra.

El meu cos m’insinua,
tímid i cast,
que no havia assolit mai
elevació tan pura,
abstemi escaigut, ell,

I el meu esperit,
capciós i tossut,
Immergit en nostàlgica frisança,
per la part que l’abasta,
del vinet de l’avanttaula,
s’exclama:

«Vinga,
no em siguis tòtila i beata
que segur que n’has fet un gra massa
amb l’aigua!»

24 comentaris:

  1. ehem... és que de moment estic abstèmia obligada des d'aquella pujada de to de la bilirubina (la qual em tendeix connaturalment a sobrepassar-se, i ara sortosament a lloc. val a aclarir.)

    ResponElimina
  2. M’han vingut ganes de prendre una cervesa gràcies a les formes rítmiques del teu vers.

    ResponElimina
  3. i tu te la pots beure, e? quina enveja, Jordi!

    ResponElimina
  4. GRÀAAAACIES!!!. La Bilirrubina s'ha de vigilar i mooolt Lu, El vers sembla un repiqueteig molt agradable de llegir. Ara, una temporadeta de birreta sense alcohol... o aigüeta...

    MARTA VALLS

    ResponElimina
  5. "Oído, barra"!! Una birra per a tothom, que aquesta ronda la pago jo. Per la noia groga, ;-), una de sense alcohol.

    ResponElimina
  6. Com l'escuma envoltada pel desig d'engolir i assaborir una birra: les teves parales.

    ResponElimina
  7. Birra forever! Jo en sóc hiperfan, ja saps. Però de moment, dona groguenca, molta prudència. El vers molt bé, juganer i divertit. Enhorabona, m'encanten els teus fragments de quotidianitat

    ResponElimina
  8. escolteu, nenes (Judit i Anna, i Marta), que ja no estic groga, e? : ja m'ha passat. el que passa és qiue per culpa de les retallades --diria-- no em faran la mena de control del Digestiu que en teoria em faltava per passar a l'hospital, sonó que em cal tramitar-la al CAP (es veu). i em fa molta mandra. a viam demà si demano hora. (segur que ja puc beure cervesa, brrrr...)

    ResponElimina
  9. moltes gràcies per afalagar-ne el ritme, Jordi, i la forma juganera, Anna, i per comparar-ne les paraules amb l'escuma de la birra, Július.
    I per la mateixa regla 3 s'hi podria establir l'associació amb els grans plaers dels grans moments, Joan! (a mi em fa l'efecte...)

    ResponElimina
  10. Hahaha! Molt bo, Lurdes. M’han vingut ganes de pizza, pa amb tomàquet..., i una cervesa!

    ResponElimina
  11. _Caramb!!! quines ganes de birra ... i de pizza.
    A la que puguis volteta per la Plaça Reial i birra... un petonet... M'oblidaba i la canço fantàstica....Mercè Sanchis

    ResponElimina
  12. ai sí per favoooooooooor.... quines ganes de birreta i d'alterne... : Shaudin, llança't d'una vegada a creuar l'oceà i apunta-t'hi!

    ResponElimina
  13. ai. sí, la música, superba! Gergshwin forever too.

    ResponElimina
  14. Molt divertit, m'ha agradat.
    I no desesperes que en poc temps cara l'estiu alguna ben fresqueta caurà...dic jo.
    Una abraçada i cuida't!!

    ResponElimina
  15. Divertit total aquest desig de cervessa...
    quan vulguis i tinguis permis del "CAP CAPARROT" inclòssa analìtica i recomanaciò del "galeno"
    ....podem fer una escapada i afegir el pà amb tomaquet i anxoves que això si que li escau a l'escuma fresqueta..
    jo si no et fà rès, pendrè una clareta..
    La cançò m'agradat tant com la birreta...
    VINGA NO HEM SIGUIS TÒTILA I TRUCAM UN MATINET.. potser podem apuntar a l'Anna i aqui estigui per els voltans de LA REIAL o d'un bareto d'aquells que tenen regust a birretes!!!
    Ja es fà tard... quan quedem?
    que ho dic amb cara seriossa eh??
    Una abraçada de color de ROSA!!!! PER contrastar!!!!!

    ResponElimina
  16. Estàs a punt d'assolir un misticisme excels, potser, fins hi tot, pots d'arribar al nirvana, pendent de la freda, mig amarga, aromàtica y saborosa... cervesa. Amb aquella bombolla fina que fa massatges a les goles seques, amb un xic d'escuma, per llepar-se després el llavis -o els d'algú altre, si s'escau i convida-
    M'agrada la musicalitat del poema, i m'admira la senzillesa, que fa que sigui gairebé un himne.

    Gràcies.

    ResponElimina
  17. Em sembla que vaig a la nevera, ara que no em veu ningú!!!!!

    ResponElimina
  18. com a mínim en tinc per a un mes, d'abstinència (setmanasanta inclosa, òbviament: no fóra menys!); he de fer-me anàlisis noves per veure del cert com estic de combustible, i després 2 visites mèdiques, i la contesa s'estén fins a final d'abril...
    esperò que la posada a to després del nirvana s'escaigui per allà a l'arribada de la calor, al cim primaveral, amb la birreta i el vinet d'avanttaula, Atticus, Mercè i Pep.
    (i quina enveja que em fas anant a la nevera encara que sigui d'esquitllentes, Pepe... no hi ha dret!!!)

    ResponElimina
  19. Sempre em ve de gust una birreta! Com l'Anna en sóc fan.
    I més quan vaig descobrir que era diurètica, antioxidant i no sé quantes coses més!!
    Ànims, Lurdes! Aviat en podràs gaudir i llavors et semblarà tocar el cel!!
    Petons i felicitats pel poema!!

    ResponElimina
  20. espero que sí. no m'imagino a mi mateixa bevent aigua clara i suquets de pinya per sempre més. (i les canyetes a canfelipa, per exemple, amb el bloc al davant i un boli són insubstituïbles. encara que ja tampoc no s'hi pugui fumar!)

    ResponElimina
  21. Carall Lu! Punyalada "trapera", m'has atrapat amb l'estómac buit, més que la birra m'he frisat pel complement alimentari i és que sempre he sigut més d'un bon vinet que de la birra. Ara bé, a l'estiu i quan fa calor, llavors ja és una altra cosa i no se dir que no a una bona birreta ben freda.

    Que et milloris Lu i que no ens prenguin ni ens falti mai aquests petits grans plaers de la vida.

    Una abraçada per la Lu i un altra per tots.

    ResponElimina
  22. Molt bé Lu!

    És bo que les petites i grans coses de la vida ens inspirin tant: tu ho fa en poesia i jo en forma de conte, però mai tan bé com tu. Moltes felicitats i, si pot ser, que et guareixis del tot.
    Una abraçada.
    Maria Teresa galan

    ResponElimina
  23. moltes gràcies, Pau! de fet ara mateix cada dilluns i dimarts quan arribo a casa per dinar em moro de ganes d'una voll freda, després d'haver gruat déu n'hi do de com amb la veu a classe... i ho he d'apaivagar amb aigua. tb és cert que l'aigua és molt sana i contribueix a fer una ment més clara, però hi ha avinenteses en què res com la birra. (o un vinet blanc, mentre un fa el sopar. mmmmmm....)

    i moltes gràcies Maria Teresa, per l'afalac poètic. (segur que fas uns contes magnífics, on són? n'has penjat mai cap, per aquí al fb?)

    ResponElimina