dijous, 14 d’abril de 2011

BREU CLAM NU. Ofertori



EN HONOR DE LA REPÚBLICA PASSADA QUE REMEMBREM AVUI:
14/04/1931 → 14/04/2011: 80 ANYS!!!
I 
EN HONOR D'UNA CATALUNYA
INDEPENDENT I 
LLIURE,
SOCIALMENT JUSTA,
RICA
PROFITOSA
VIVA I
CULTA,
ENÈRGICA I CIVILITZADA
(o'aquell βell seny amb la rauxa...),

 REPUBLICANA,
QUE VOLEM PER AL DEMÀ.

11 setembre 1977


Manifestació 10/07/2010


                                                                                                      

Clam ciutadà contra les retallades del govern als serveis públics bàsics
(Sanitat, Ensenyament): 14/04/2011

16 comentaris:

  1. PELL DE GALLINA... GRÀCIES. MARTA VALLS

    ResponElimina
  2. El problema és que CiU, que és unionista, utilitza el nacionalisme per fer retallades socials.

    ResponElimina
  3. De veritat que tot plegat és un joc d'ous.... ens han descapitalitzat i tots calladets, Espanya és l'escorpí que vol passar a l'altra vorera del riu i demana a Catalunya, la tortuga que l'ajudi i l'hi promet que no l'hi picarà. Pero la seva condició està renyida amb la seva intenció... pica i la tortuga mort encara que ell l'escorpí acabarà també ofegan-se.....
    Petonet Lu..... Mercè Sanchis

    ResponElimina
  4. oooooostres, Mercè, que bé que ho descrius, quina gran faula... apocalíptica. D. em vénen llambregadetes de pànic. a veure com ens en sortim.

    ResponElimina
  5. És veritat, Mercè. Gràcies, Lulu, per l'exhaustiu reportatge. Realment, pell de gallina i un calfred que m'ha estremit la columna.
    Serem algun dia?????

    ResponElimina
  6. tan de bo! : de fet ja portem esperant-ho, qui més qui menys, amb intensitat variable, 300 anys i mig. i escaig. i sempre anem a topar amb la mateixa mena de pedres. i ara la situació és crítica.
    petonets, Marta, Joan, Mercè i Anna.

    ResponElimina
  7. (i la rigidesa i la duresa de l'espoli també. clama un clam. un clam col·lectiu que tingui efecte. c. de líders...)

    ResponElimina
  8. Que maco de veure tot això, i en un moment que la gent està tan ensopida, que ens estant donant per tot arreu

    ResponElimina
  9. Magnifiques paraules, magnifica presentació. Impressionant! Una il·lusió i una esperança que ens ajuda a viure. Gràcies Lurdes!

    ResponElimina
  10. Lu: tinc un escrit de la mare d'un company d'en Salvador que diu aixì:
    Cercava la llibertat
    lluitant, dansant i treballant
    per la Pàtria, pels germans,
    per totes aquelles coses
    que ens fan a tots mès humans
    Gelosos d'eixa bondat li haveu robat la vida
    perquè no poguès lluitar
    contra tanta mentida
    que ens volen fer empassar.
    Us haveu equivocat
    ès ara que guanyarà...
    Li haveu robat la vida
    L'anima ce català mai no li podreu robar.
    Carme Badella- Mare de Martì Marcò 1981...
    Ells van donanar la vida perque creien en la repùblica, justa, noble equitativa....
    la Mercè ha descrit totalment amb la seva fàbula
    el que volen pretendre.. però ells tambè s'ofegaràn.. de tanta mentida!!!
    L nostra veu crida amb el foc que encèn la vella sang del homes...
    Lluitarem avans, ara i sempre.
    bona tarda germana.

    ResponElimina
  11. Moltes gràcies, Lurdes!
    És impressionant de veure tot plegat. I mira que fa anys que dura tot aquest entusiasme –i les ganes de ser lliure ja venen d’abans, però no en tenim fotografies. Costa de creure que amb tantes coses que ha fet el poble català per desempallegar-se del govern del poble veí, encara no ens en sortim.
    Dieu molt que si el Ciu o aquest o l’altre, però a mi em sembla que si una gran majoria de catalans volguessin la independència (tothom a les manifestacions, tothom a votar a les consultes, tothom a exigir-ho) seria impossible no obtenir-la. Els politics poden fer molt, però res és pot comparar al poble en ple dient que vol ser independent. I això encara no ho he vist. Però confio que aviat ho veurem (toco ferro).

    ResponElimina
  12. M'emocionat, quan he sentit la veu del President Macià, ho dic perque a casa, la mare tot sovint en parla, doncs ella en té un gran recórd, sen ell President, La Generalitat var pagar tres setmanaes de colonies a tots els nens de Catalunya, a ella li va tocar anar a Pineda de mar,va ser l'època més feliç de la seva joventut, a part d'aixó ella va aprendre a esriure i llegir an català,( cose que jo no) sempre diu, que aixó no s'oblida mai, i que ens enrecodem de la República. Va durar tan poquet aquella felicitat. Ara tots tenim un somni, peró aquests polítics, no són com aquells, ni de bon trós, ganyen massa diners, i costa molt posar-se a la pell del poble, com llavors.LLuitarem per la III República, és un somni.Molt maques les tevas paraules Lurdes, comparteixo els teus desitjos, PER CATALUNYA.

    ResponElimina
  13. Hola, Lu!

    El dijous, quan arribava a Mollet a treballar em vaig sorprendre gratament en veure diverses banderes republicanes pels ponts i balcons. No està tot perdut, doncs! Què impedeix que ens movem?? Potser és que ens han d'escanyar encara més. Potser encara vivim prou bé per arriscar-se... no ho sé. No perdo l'esperança de veure la III...tant de bo!!
    Petonets i gràcies pel record!!

    ResponElimina
  14. moltes gràcies a tots!
    a veure si ens arriben (o, i molt també:) a veure si ens podem fer arribar entre tots d'una vegada uns temps millors!!!

    ResponElimina