diumenge, 24 d’abril de 2011

bitàcol·la quotidiana IV




Vaig per la quarta Corti-neta i em noto millor.

Un pèl cansada, diguem-ne,
per la motxilla premuda
de llibres, angoixes i dies,
o per la trèmola energia
que s'encaparra a reeixir del meu pit.
Respon-me,
etge.
Sort que demà és festa i dormiré
—o romandré allitada fins que toqui l'hora brava.
NOTA: Llàstima que s'esperi, encara,
pany de l’armari obert des de l’albada,
una nova tanda de formigues
enfeinades
i cuineres
a fumigar.


20 comentaris:

  1. Les formigues costen molt d'eradicar. A Casavells me'n surten de tant en tant.
    Això d'adreçar-te al fetge en vocatiu m'ha arribat a l'ànima: Respon-me, Fetge!
    No hi ha com intentar conjurar tota mena de fantasmes. Cuida't i, malgrat les formigotes i la cosa de l'armari, dorm a cor què vols.

    ResponElimina
  2. Té raó l'Anna! Ara a la primavera les formigues es fan mestresses i senyores!
    A mi també m'agrada això de dormir fins que em vingui de gust, però ho tinc difícil!
    Descansa i cuida't, Lu! I que el fetge es mantingui valent!
    Petonets, m'ha agradat molt tot plegat! Encantadora la música de Mozart!!

    ResponElimina
  3. ehem... moltes gràcies, germanes. (la Corti-neta és la pastilleta de cortisona que m'he d'empassar cada matí.)

    ResponElimina
  4. Lu, guapa, que tens el fetge que t'empipa??? Cuida't nena que es pesadot.
    Demà descansa força i deixa't de formigues i armaris. La feina pot esperar.
    Una abraçada!!.

    MARTA VALLS

    ResponElimina
  5. Hola, guapa!
    Les formigues, ja saps, posa'ls-hi un terroç de sucre.
    I tu, respira fondo, cuide't i fes-te mimets de part meva.

    ResponElimina
  6. De formigues n’hi ha per tot arreu i qui no pren una pastilla o més d’una cada mati. El que compte és la motxilla plena de vida i llibres que donen força per a seguir endavant. Dorm i somia.
    El “Divertimento”és un Mozart inequívoc i enjogassat.

    ResponElimina
  7. Caram! Em pensava que això del fetge ja ho tenies superat... Doncs cuida't molt i descansa, que és el que normalment demana el fetge.

    De moment aquí encara no em començat la campanya mata formigues, suposo que no falta gaire. Cada any tenim la mateixa guerra amb la dona, provant tota mena d'insectissides i no hi ha manera, sempre li dic que hi posi el verí en pols, que és l'única manera i com cada any no em fa cas fins quasi a final de campanya i efectivament cada any funciona.

    Enguany tinc ganes que comenci per provar un nou producte, que me'n vaig assabentar quan ja havíem posat el verí en pols i llavors ja no calia. Es veu que és una mena de gel o silicona que els hi encanta i li porten a la reina que s'ho menja i es mort i morta ella desapareix tot el niu. Algú n'heu sentit alguna cosa i sabeu si funciona.

    Ah! Lu, avui no m'ha calgut llegir els comentaris per entendre que la cor-tineta era la pastilla de cortisona. A veure si al final n'aprendre! Hehe ;-) Una forta abraçada i un bon dia de la mona per a tots.

    ResponElimina
  8. Gràcies, Lu! I cuida’t força, noia.
    T’envio una abraçada plena de bons desitjos.

    ResponElimina
  9. Vols dormir i els ulls, se't clouen i penses en la quotidianitat, tot i estan cansada, dons sempre la motxileta portes de color groguen.

    Encara tens el ànims de pensar en las formiguetes insistens, que estabellaries si poguesis amb un crit!!!
    El descans a part de la cor-tineta es un bon remei, i unes paraules `d'ànims i saber que per aqui "el mòn virtual", tens persones que es preocupen, i en particular una que soc jo, que espera poguer.te coneixer..
    Em feia molta il.lusiò d'estar amb tù una estoneta... Sè que ho conseguirem germaneta.. vull explicarte coses que per mi son importants, no vull que sigui un hola i adeu...aixì que batalla amb aquest fetge.
    A les formigues li poses tot el que Pau a dit.. i mès, però pensa que tambè jo haig de tindre un momentet per estar amb tù.. ves per òn ara soc egoista... i vull parlar una bona estona amb tù ..Un petò Lu

    ResponElimina
  10. De les coses quotidianes n'has fet un petit poema ple d'esperança malgrat el "tirà fetge".

    Cuida't molt!!

    Una abraçada

    Perdona: ara acabo de veure què vols dir amb corti-neta

    ResponElimina
  11. moltes gràcies, Maria Teresa, estic contentíssima que hi vinguis i que t'agradi. un petó ben fort!

    ResponElimina
  12. Mercè! : jo també tinc moltes ganes de conèixe't personalment. ara se'ns ha escolat la Setmanasanta, entre naps i cols, però ja trobarem el dia. un petó ben fort!

    ResponElimina
  13. moltes gràcies, Shaudin. miro de fer-hi el que hi puc, i el que no "puc" però igualment ha de caure, miro de tirar-lo endavant amb la calma. petonassos!

    ResponElimina
  14. Pau: no, no ho tinc superat, sinó que entre una cosa i una altra i per les demores sanitàries vaig acabar entretenint-ho.
    és ara que m'hi he començat a medicar: tinc una hepatitis autoimmune, no-vírica: és a dir, no la puc encomanar ni me l'han encomanada, sinó que l'ha fabricada el meu mateix organisme, que, igual com un dia em va "fer venir" vitil·ligen a la pell, ara deu haver decidit anar a burxar el fetge. Puc fer de tot --si m'hi veig amb cor-- però amb la calma.
    (pel que fa a les formigues, són una tortura: ara miraré si trobo unes plaquetes que m'han dit que es deixen allà a un (o 2) raconets de la cuina i que les atrauen i se n'hi van directes. a veure què.)

    ResponElimina
  15. moltes gràcies, Jordi, per l'esperança manyaga que em véns a portar. (oi que és sublim, aq Mozart-divertiment? : a més a més és una peça que toca la meva filla al violí, amb l'orquestra a què va, allà a escola de música, i m'ha fet il·lusió adjuntar-la-hi.)

    ResponElimina
  16. moltes gràcies, Joan! és la calma, el que cal, i hi ha moltes maneres i tècniques idònies per a arribar-hi. un petó ben fort.

    ResponElimina
  17. Marta: he de resoldre el tema de les formigues ja mateix. ara aniré a ensabonar-ho tot (al matí hi he llançat insecticida) i a recol·locar-hi el mínim imprescindible per a sopar.
    un petó ben fort.

    ResponElimina
  18. cuida't molt, cunyada!

    ResponElimina
  19. Procuraré, cunyat!
    (i moltes gràcies per tot, a tu i a ma germana, que va contribuir molt que aq matí hospitalari es fes molt passador. molts petons.)

    ResponElimina