dimarts, 10 d’agost del 2010

crítica de les pedres



Ben cert que és una la meva estrella,
la nit de vetlla,

Ben cert que és que per-ve-nim 2,
els ossos i jo,

És ben cert que voldria el poder
d’enfilar l’horitzó,
ja, i ja està,
i dir que faig via,

I és ben cert que és prou cert
que començo a tenir reservat
l'escandall, una a una,
o
la crítica, de les pedres.

9 comentaris:

  1. En llegir-lo sento incertesa i malenconia...però te un regust aromàtic i dolç.

    ResponElimina
  2. Noia, enfilar l'horitzó no sempre és possible quan un vol. Com diuen els de Chambao, "poquito a poco".

    ResponElimina
  3. La foto s'ho val, el poema també i la música encara més. Entre les dificultats s'amaga l'oportunitat, i tant que sí!

    ResponElimina
  4. moltes gràcies, Pep! : és exactament això el que hi anava a expressar, vull dir el sentiment de fons.

    ResponElimina
  5. moltes gràcies pel teu comentari, Cuinar (i per aq savi consell!)

    ResponElimina
  6. Igualment, Jo Mateix: moltes gràcies per l'encoratjament...

    ResponElimina
  7. Hahahahaha. Cuinar entre amics sóc jo, Lurdes.
    És el bloc d'una amiga meva. Un bloc de cuina. Jo tinc la contrasenya perquè sóc jo qui li penja les fotos. Segurament hi vaig entrar i alguna cosa ha fallat. Per això he surtit com a cuinar. Que bo.

    ResponElimina
  8. Así es. Hay que hacer inventario y analizar, con espíritu crítico. Besos,
    V.

    ResponElimina
  9. Es ben cert que voldria enfilar l'horitzó...
    Preciós i endormiscat, dissabte.
    Queden els últims cridaners en la nit sense història
    sota para.sols oberts com poncelles rera taules rodones
    curulles de drings,
    Es l'estiu que crema.
    Ben cert que ès una la teva estrella...
    com un glop de gel.
    Continua en las teves golfes que m'enantan
    els teus versos.
    qui pogués!!!!!!

    ResponElimina