dijous, 12 d’agost de 2010

apuntant melodrama

At the Theater (The Melodrama) (c.1860-64) - Honoré Daumier

Ella
hauria esclatat
renegat
sanglotat
carrer ací carrer allà,
Vigilant
resseguir
la drecera valenta
obirà una llum clara
al capvespre:

era alegria, la vida,
ní-ti-da-denúncia
del que coïa.

Hi correria oberta de mar,
esbatanada
amb deler de manyaga,
I rebria una claca de mà
lacònica i neutra,
circumspecta,

de catàleg.




13 comentaris:

  1. Quin desencís!!! La fredor en les formes, la manca d'afecte, la formalitat per sobre de la tendresa... buffff!!!! quina situació més injusta!!! El poema... fantàstic, m'ha arribat.

    ResponElimina
  2. Poc a poc la duresa del recurs poètic es fa notar. No pots defugir el sentiment que t’amoïna per expectar quelcom desproveït de matís afectiu. És un dels teus poemes que més m’ha agradat.

    ResponElimina
  3. Estem ben apanyades tu i jo!
    El "de catàleg" fantàstic. M'agrada molt, i la imatge te la prenc. Fa molt per a mi, ja saps.
    Està molt bé, Lulu. Fantàstic. No el veig amb tanta cantarella aquest, oi?

    ResponElimina
  4. moltes gràcies, Pep!
    de fet hi vol ser un melodrama quotidià, el to com si diguéssim no en si mateix tràgic sinó més aviat tragicòmic. (tot i que siguin situacions del dia a dia que afecten.)

    ResponElimina
  5. moltes gràcies, Jordi! (t'has adonat que quan hi dic "hi correria oberta de mar" vull dir-hi "oberta d'amar", seguint la tradició? Es veu?)

    ResponElimina
  6. moltes gràcies, Anna! : sí que és guapa la imatge, de seguida que m'ha sortit he pensat: ta-te...
    (jo crec que sí que té cantarella, el que passa és que ha volgut figurar-hi lànguida, sentimentalment acompassada.... mmmm...)

    ResponElimina
  7. Si, s’endevina; a més a més, la mar és tan immensa com l’amor!

    ResponElimina
  8. Hola, Lurdes!

    Sí que m'ha arribat aquest to tragicòmic...després de tot...què és sinó la vida? M'ha agradat molt, Lurdes...tant el ritme com l'aparent neutralitat melodramàtica...
    Petons!!

    ResponElimina
  9. Una mica més i aquest me'l perdo. Tenia tantes coses al cap, que me'l vaig guardar per millor moments, i menys mal! Que ara me n'he recordat.
    M'ha agradat, perqué jo si que trobo que té ritme, i està ple de paraules boniques, però tinc que r...econeixer que aquest cop, no sé si perquè estic espés, o em falta coneixement, o practica de llegir poesia, però m'ha sobrepassat i he tingut que llegir-me el vostres comentaris, per veure per on anaven els trets.
    Però com sempre, almenys m'ha servit per aprendre coses del meu idioma, que tant i tant em falta per saber.
    Gràcies Lurdes!

    ResponElimina
  10. moltes gràcies, Teresa! era just el to que dius.

    ResponElimina
  11. Pau, el tema era una anècdota punyent i una altra de displaent dins d'una situació anguniosa. i sostinguda. aleshores vaig mirar de dir-ho mig crípticament posant-hi ritme.
    Si agafes el ritme i tens al cap una situació de parella, la que vulguis, que s'hi afiguri una mica, ja tens el poema.
    Una abraçada ben forta!

    ResponElimina