dimarts, 15 d’abril de 2014

HEURA’94, 15Ab

HEURA’94, 15Ab

A dintre
els teus rulls
llargs
bruns
Els pòmuls
en punta
Ulls negres
ametlles
La boca
petita
que traça (no es passa
ni a traques...)
meitats de somriure
breu
sovint sovint
mut
tancat molt
endintre;
A dintre,
dic,
de tu,
enyoro
la nina
xerraire


                            
                     O la                      



pe
ti
ta
fa
da
ei
xe
ri
da
pallassa
bruixeta,
Una
i Versa: 
Heura
—que a cops
es despista
'ava'
i admira
una mica
'ava'
sa mare.
Avui fas 20 anys,
Prinsa,
Ja no et sóc a temps:
t’esquitlles
(...com traves ma panxa, oh dama Recança)
Però saps
Em sembla que queda
encara
amagada al
racó més al fons, antiga butxaca
una engruna de màgia
Agafem-ne. I un dia, enllà les temences
les presses,
quedem:
Vejam si trobem
la dita tendresa;
m’expliques les penes
t’explico
repassem-nos greuges
se’n vagin de  tendes.
T’estimo,
meva
nena
'vint-a
nyera':
Heura


text: L. ESTRUCH - fotos: 1997-2013.

4 comentaris:

  1. Hola, germaneta! Ostres! M'he emocionat i tot! Quants records, sentiments, emocions que explica el teu poema! Quanta tendresa, quant d'amor traspua... Sí que has d'escriure més... és tanta bellesa la que crees...!!! Un petó ben fort! I moltes felicitats per l'Heura i tu!!
    Per cert... quines fotos més boniques! I quin conjunt amb la música!!

    ResponElimina
  2. gràcies, germaneta!!! un petó ben fort.
    i una bona, fructífera pasqua!

    ResponElimina