HEURA’94, 15Ab

HEURA’94, 15Ab

A dintre

els teus rulls

llargs

bruns

Els pòmuls

en punta

Ulls negres

ametlles

La boca

petita

que traça (no es passa

ni a traques...)

meitats de somriure

breu

sovint sovint

mut

tancat molt

endintre;

A dintre,

dic,

de tu,

enyoro

la nina

xerraire


                            
                     O la                      

pe
ti
ta

fa
da

ei
xe
ri
da

pallassa

bruixeta,

Una

i Versa: 
Heura

—que a cops

es despista

'ava'

i admira

una mica

'ava'

sa mare.

Avui fas 20 anys,

Prinsa,

Ja no et sóc a temps:

t’esquitlles

(...com traves ma panxa, oh dama Recança)

Però saps

Em sembla que queda

encara

amagada al

racó més al fons, antiga butxaca

una engruna de màgia

Agafem-ne. I un dia, enllà les temences

les presses,

quedem:

Vejam si trobem

la dita tendresa;

m’expliques les penes

t’explico

repassem-nos greuges

se’n vagin de  tendes.
T’estimo,

meva
nena

'vint-a

nyera':

Heura

♥

text: L. ESTRUCH - fotos: 1997-2013.