divendres, 23 de juliol de 2010

morfeu

imatge: detall de "Morfeu i Isis", Pierre-Narcisse Guerin (1774-1833)

10.000 toxines em teclegen
a la cara,

M’a-tenallen com amb pinces
la templa dreta
o l’esquerra
I noto un grinyol sostingut
de frontisses
a la paret que batega i que s’obre
sencera:
antic teló de fons de la meva ment.

—On eres,
Hipnòtic Morfeu,
la nit passada,
del tot absent
de la cambra
... de qui parla?

—Mira el Veneri dia,
pletòric de boira
i brogit
que s’ha alçat
un tal ens com avui,
i que m’espera
amb candeletes de cera,


sense treva.

16 comentaris:

  1. ostres, el poema és molt bo. Però haig de suposar que la mala nit és real, no? I, a banda d'insomni, hi havia migranya? Perquè els primers versos descriuen a la perfecció la meva migranya. Aquest Morfeu les nits d'estiu està missing, sembla. Una abraçada.

    ResponElimina
  2. què va, migranya no... (jo no en tinc, per sort), només esgotament (vaig baixar tota sola les peces d'una prestatgeria mig desballestada al contenidor, després un trajecte en bici per anar a buscar qlcm que calia. etc. etc.) i una certa tristor, i cabòries.
    (moltes gràcies, guapa!)

    ResponElimina
  3. Ai, aquest Morfeu que ha vegades ens fa el salt...
    Molt xulo el poema, Lurdes!

    ResponElimina
  4. sí, nena, i quin neguit... i ja em diràs per què...
    petonet, Judit!

    ResponElimina
  5. Molt bé, Lurdes! Expresses clarament els teus sentiments d'un dia.
    Una abraçada

    ResponElimina
  6. El defalliment físic trontolla com el més nu dels teus sentiments i, aleshores, tot brolla del més profund, el dolor i un record hipnòtic.

    ResponElimina
  7. Potser necessitem parets
    bategant al nostre entorn
    per sentir-nos protegits de tants perills.
    Però en realitat són parets imaginàries,
    tant que infinites.
    Però és un somni tan real...
    Quan les parets són fora ens protegeixen.
    Quan les duem a dins ens empresonen.
    Però on és dins i on és fora?

    ResponElimina
  8. Arribar a la paraula justa a l'esglaó del silenci
    Ser roure, per fer tota la feina d'anar amunt i avall..feina feixuga.
    I ser mar blau
    i cleda asserenada
    i remoreig d'un bosc
    Es un poema preciós, aixó es un poema Lurdes.
    Ja notes els grinyols de les frontises..
    Morfeu arrivat..
    t'enbolcalla amb la capa amb paraules suas et diu ja soc aqui, tanca el ulls..
    Que les candeletes de cera ens faràn companyia mentres dorms,

    ResponElimina
  9. Com diu la Mercè Trias, això és un poema! Gràcies Lurdes, :-)

    ResponElimina
  10. Moltes gràcies i del tot solidàries, Maria Teresa! Sí que es tractava d'un plec de sensacons molt concretes...

    ResponElimina
  11. Jordi: sí, la idea poètica (crec) és expressar el sentiment al més nu possible, encara que al final surti retoritzat diversament.
    és aprofitar el brogit del sentiment que vols expressar quan et ve i apuntar-lo com en un esbós, i després polir fins on un sent que cal.
    Moltes gràcies pel comentari.

    ResponElimina
  12. Joan:
    Sí, i les parets internes quan notes que t'empresonen et pesen, i vas obrint i obrint...-les, i depsrés et notes sense i hi ha cops que les trobes a faltar.
    Calen uns límits (encara que ficticis) i també renovar-los, per viure i con-viure.
    (...Però el poema és purament la descripció de l'estat d'un després d'una nit d'insomni, a punta de dia.)

    ResponElimina
  13. Moltes gràcies, Mercè! :
    que bé..., sembla que m'hagis fet una cançó de dormir, igual com quan els meus fills eren petitons i alhora que els explicava un conte o cantava una cançó, m'anava venint la son a mi... un altre cop que no pugui dormir vindré a llegir-te!)

    ResponElimina
  14. Moltes gràcies a tu, Pau! Una abraçada ben forta.

    ResponElimina
  15. Sí el Morfeu de vegades és un dimoniet valent...però si més no descansar mentre arriben les fletxes del son..Molt bonic Lurdes

    ResponElimina
  16. sí, Pep, si més no descansar. ja ho pots ben dir...
    però de vegades estàs ben encaboriat i aleshores se t'acuden 1000 coses a fer i les vas a fer, i a l'endemà no t'aguantes.
    una abraçada ben forta!

    ResponElimina