Nadala laica

Dibuix: Joan Grau

Mare Natura,

Des de la meva humil figura

I sota aquest cel blau, net, clar,

Agredolç i encara coent, urbà,

Et voldria nuar en un lluent, ferm, fi,

i falaguer bé que greu enfilall de desigs.

1era:

—Agafa la terra i sacseja,

Vejam si anivella:

La gent sense sostre ni feina,

que en tingui, per exemple,

I QUI en robi que ho torni

I que pringui...

per sempre.

2ona:

—Endreça infortunis virals, si cal,

Escampa tranquil·les gripetes amb cua,

si volies,

però amb cura,

que creen defenses,

I arrenca i fulmina

com ara la sida.

Oi...?

I caldria (3era)

Enllestir la feinada d’estat:

—Quan en prendràs els grans caps

que es trobin i topin i petin o es rompin —ells—

en una taula de billar?

(Bola capilar, només: que lleu que és...)

Sento àngels fent dansa:

“Ni guerres cruentes

Ni bombes minades

O, que ganes, fem-hi flames...”

Però ara que hi som,

Mare (a la 4arta):

—No has sentit mai

d’un poble,

Catalònia,

del tot fart de ser colònia?

Tu que domines els astres:

Què tal si hi eleves ben alt l’Estelada

i que onegi en l’espai sideral

i oficial,

pinacle del Cap i Casal?!!!

—Majestuosa Mare Natura:

que em dius

que “hi caldria filar amb l’atzurat de la nit”,

crec, i del desig,

“sota la lluna roja”.

Però vejam qui atura ara el vell geni del nord,

jo dic,

que fibla amb el fred

i de nit.

...I potser la llum auroral,

cosida amb fil blau, també és bona,

Si arriba Nadal

I un nou any... ple de joia.