dimarts, 8 de desembre de 2009

Fira de Nadal




“On ets,

caliu humit
i punt resclosit
per bé que atàvic i viu, antic,
que vaig sentir al redós de la Seu
barcelonina
per allà aquell migdia llunyà
i desembrat
de 1979 o vuitanta?”

I
Fou tot de cop:
“Vine, amiga, i veuràs com ballem”,
et deia un titella penjant sota un fil,
o 2, o 3,
reien virolades ninetes de dit
i tu avançaves i badaves,
meravellada:
que si anells de plata i àmbar,
arracades nacarades
i agendes de cartó pedra,
braçalets de cuiro negre
i fireta per la canalla...

Era un no dir,
t’aturaren unes essències amb pedigrí:
sàndal de taronja, liles i roses, i patxul•lí
dins unes fines varetes de vidre
—que serien regal del tió de cap d’any
tan a punt d’avenir.

I heus-ne el bateig:
Et vas ben amarar de nèctar firal llucienc
i en vas sortir
—allà entre els avets, amb 4 cintes daurades
i estel per a l’arbre—
ben embriaga: seduïda i entregada.

II
Un segon cop, enmig i entre tants,
de fira,
fou amb l’heura enfilada al teu si
o al seu ris.
El sol refilava igual, a esquitllentes
per entre els junts de les pedres
—i el doll de parades esteses—
dels murs del carrer del Bisbe,
del Palau i de l’Ardiaca,
i en refulgia l’art i la màgia artesana.

III
Però enguany t’hi apropes sola
un diumenge al vespre,
tothom té coses
i molta pressa:

Veus Zapa i Obama ajupits al pessebre,
i 3 dignes passades d’art del que és de sempre:
ni jerseis de llana
—pura—
ni cavalls de fusta.
Boles i simbombes, ramets de fortuna,
ja pleguen ja tanquen, que arriba la pluja.


"No hi ha arracades de plata
que juguin avui a la rata
emmirallant-te des del cau,
Ni tu avances intrigada entre nosaltres,
en renglera breu i sobtada,
ara,

tocant a ca-laietana."

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada