"poema èpic"

Imatge: "Shakespeare is universal: Titania in Shangai", labuenaventura.livejournal.com/

Al meu fill

Hi havia una vegada 2 Dracs:

L’un vermell, molt cepat,

1 sol cap i garrativat,

L’altre verd, desnerit,

de 7 caps que giraven arreu,

amb destresa i a pleret

pels més recòndits racons de l’univers,

destapant fet i fet tòrrids secrets d’alcova i untosos afers,

tant si fos de temps remot com de rabiosa vigència.

Com si fos... sin enemics.

I hi havia en Marc,

que tenia por de l’aigua

com l’Arnau,

Que fa anys i panys que ja no,

i neda com Posidó,

Que lluu una veu greu i és gran,

i deleja atàvic amb trucs de màgia

com ara, amb l’art de la nigromància,

feia un metge fraticel i medieval, Vilanoví;

i amb la fal·lera abismal

del celebèrrim homònim

Comtal:

“oli”ejant però amb perícia ara sí

dalt del negre dosser d’un patí.

Que no li demanis del curs

(2n d’eso, l’institut),

i en canvi a balquena de gats i pedres,

i muntanyes grimpables i bicis i platges,

o que et faci un ou ferrat...

Que guarda amb ànsia a la butxaca

les claus del terrat:

«—Ei, ma..., que te les deeeeixes!!!,

espera’t, espera’t, que et passo al davant.

Mira l’elfa escabellada que es passeja

a la teulada

sense ombra ni traça

(li va volar d’una il·lusionada puntada de vara...),

I el Drac Fort i el Fitador!»

Diuen que es lliuren, a l’alba, a un combat estelat:

—Entrem forts i amb embranzida i filant-ne, a la vida!

com si entréssim en un joc.