dimarts, 24 de novembre de 2009

"poema èpic"


Imatge: "Shakespeare is universal: Titania in Shangai", labuenaventura.livejournal.com/

Al meu fill

Hi havia una vegada 2 Dracs:

L’un vermell, molt cepat,
1 sol cap i garrativat,
L’altre verd, desnerit,
de 7 caps que giraven arreu,
amb destresa i a pleret
pels més recòndits racons de l’univers,
destapant fet i fet tòrrids secrets d’alcova i untosos afers,
tant si fos de temps remot com de rabiosa vigència.
Com si fos... sin enemics.
I hi havia en Marc,
que tenia por de l’aigua
com l’Arnau,

Que fa anys i panys que ja no,
i neda com Posidó,

Que lluu una veu greu i és gran,
i deleja atàvic amb trucs de màgia
com ara, amb l’art de la nigromància,
feia un metge fraticel i medieval, Vilanoví;

i amb la fal·lera abismal
del celebèrrim homònim
Comtal:
“oli”ejant però amb perícia ara sí
dalt del negre dosser d’un patí.

Que no li demanis del curs
(2n d’eso, l’institut),
i en canvi a balquena de gats i pedres,
i muntanyes grimpables i bicis i platges,
o que et faci un ou ferrat...

Que guarda amb ànsia a la butxaca
les claus del terrat:
«—Ei, ma..., que te les deeeeixes!!!,
espera’t, espera’t, que et passo al davant.
Mira l’elfa escabellada que es passeja
a la teulada
sense ombra ni traça
(li va volar d’una il·lusionada puntada de vara...),
I el Drac Fort i el Fitador!»

Diuen que es lliuren, a l’alba, a un combat estelat:
—Entrem forts i amb embranzida i filant-ne, a la vida!

com si entréssim en un joc.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada