diumenge, 15 de novembre de 2009

breu especulació poetada sobre el caràcter de les Muses i la condició humana

Imatge: "Erato, Muse of Poetry" (1870), Sir Edward John Poynter.


Com deus riure-te’n,
O Èrato, musa
(com l’èpica Cal·líope, Euterpe
o la glamorosa Talia),
de les ínfules mortals,
dels nostres pobres i minsos afanys
—qui poeta qui dibuixa
qui musica qui figura—
que malden per tenir-te ben d’ells
i dels Altres també, però menys:

mal m’està dir-ho,
i si Els sobreïxes i ens minves envers,
ni que sigui una trista engruna,
ens entra una bilis profunda,
bé que possiblement breu
i per tant més que roent,
que ens fa malviure,
per un moment,

Però que, parada enllà i mirada al ras,
l’activitat gloriosa de l’Altre,
incita,
com energètica matriu,
aquell qui es relaxa i feineja al bell niu
—ull centrat en el propi art
i en el melic.

Lírica Èrato!:
Que no és gens cert que acaronis mai,
ni al biaix,
el breu i llampant mortal,
i que, en cas que et tinguin de cara,
els hi ets només prolífica en somriures,
i d’ironies,
i mitges tintes,

una gran gamma.

12 comentaris:

  1. En primer lloc, m'encanta la idea que reculls. La idea que els humans mai no arribem a tastar ni una engruna de la inspiració de les muses, que, endemés, en realitat ironitzen i se'n foten de nosaltres.
    Trobo que el poema té una fluir molt agradable fins a la culminació (bona bona) de l'estrofa final. El darrer vers, tallant i rotund, molt encertat: "una gran gamma": Toma!
    D'altra banda, m'encanta recuperar la temàtica clàssica i mitològica. Que sempre és present i que no hem d'oblidar mai.
    Molt bé, Lurdes.

    ResponElimina
  2. Evidentment, volia dir "un fluir". Els dits corren massa (sense inspiració) damunt del teclat.

    ResponElimina
  3. Anna: i al final de la 1a estrofa i a tota la segona desenvolupo la rivalitat artística tal com la veig, i tb hi ironitzo i després la recondueixo a fi de bé. Te n'adones?
    Moltes gràcies, guapa.
    (que me la deixaria llegir en js el dia de la musa vigatana? --és broma, hi hi...)

    ResponElimina
  4. És increïble el paral·lisme que fas entre la mitologia i l'ésser humà. Haig de reconèixer que de vegades m'haig de llegir més d'un cop alguns dels teus poemes per copsar-hi l'essència. Però crec que amb la pràctica n'aprendré. Preparada per a tenir-me com a seguidora? D'aquí dues setmanes em passaré per Poesia Viva, m'agradaria molt tenir l'oportunitat de conèixer-vos a totes dues en persona. Despreneu una complicitat admirable :)
    Felicitats pel poema!

    Carolina Ibac

    ResponElimina
  5. Moltes gràcies, Carolina!
    A mi tb m'agrada molt com poetes tu, i en Daniel.

    Això de la mitologia és fàcil pq tots els ítems en remeten a algun caràcter humà. (jo vaig fer la tesina sobre la deessa Fortuna en el Curial i en porto un bany addicional, però en tot cas l'únic que pot caldre per a poetar-hi és un diccionari mitològic de butxaca, crec.)
    I després, els poemes, ja saps: surten bastant com i quan volen pq les muses tb van molt per lliure!
    Una abraçada ben forta. (jo tb tinc moltes ganes de conèixe't, a veure si ens veiem tal com dius allà a la poesia viva!)

    ResponElimina
  6. La pomera fa pomes i tant li fa qui les prengui.
    Quan hom crea és un mitjà. Digali musa.
    La mediocritat és personal, l'art és universal i un acte de generositat.
    Per un moment has de deixar de ser tu per ser allò que fas.

    ResponElimina
  7. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  8. un ha de quedar exempt d'UN mateix al concret, a l'hora d'encarar-se a l'art (ja sigui per crear-ne o per criticar-lo); lliure d'interessos i altres minúcies egòlatres, lliurat en cos i ànima a la matèria.
    és aleshores en aquest punt d'ataràxia que vénen les muses.
    crec.
    és això el que vols dir?
    i/però després un s'ho ha de polir, revisar, criticar, treballar. i aleshores és que en el tot que en resulta hi deixa petja. i hi creix.

    ResponElimina
  9. dit sigui de pas: no entenc pq em costa déu i la mare últimament penjar comentaris, pq no puc fer desaparèixer del tot el penúltim (supra) i pq no m'hi ha quedat ara mateix (ibid.) penjada la foto.

    ResponElimina
  10. Lurdes, fa anys vaig començar Filosofia... i tinc ja a casa uns quants diccionaris sobre mitologia grega i romana. Quan pugui robar-li temps a en Cronos, m'hi dedicaré a llegir-los i fer una mica de memòria :) Ja és un projecte de futur.

    Que em diguis que t'agrada com poeto em sorprèn i em fa sentir molt bé... perquè tot just he començat ara... Sé que tinc un camí llarg fins a Ítaca però serà ple d'experiència, evolució i sobretot, felicitat.

    Gràcies per tot, Lurdes :)

    Carolina Ibac

    ResponElimina
  11. i ara, de res. moltes gràcies a tu, fada.

    ResponElimina