dimecres, 21 d’octubre del 2009

"poema a l'ego sum"

imatge: J.W. Waterhouse, "Eco i Narcís", 1905

I
Quin mal hi ha a ficar el cap en el llac...?

o bé en un riu, tant se val,
i virtual, es clar:

L’hi “fiquem” purament per mirar-nos en ell.

I aleshores un hom hi entreveu meravella:
hi tragina i potineja,
hi va engalzant les anelles
i hi percaça una substància
que s’hi creix i hi deixa traça.

I al final no és ella,
o ell,
sense la imatge del llac,
o riu,
que ja no s’assembla, ni mica,
a l’altra clàssica i fada imatge
narcisista.

Igual com si fos un gat
que volia ser més gran,
i abellia infants i àvies
vora el foc i en llits de baranes
els filava les manyagues,
però a l'ensems miolava al ras
al damunt de la teulada,
lluna roja i estelada,
i urpejant-se amb altres gats.

II
Et diran ego-ista, ego-centra, ego-latra,
si canvies,
en nits escollides, repetides,
de disbauxa,
el son grat que repara neurones
(les forneix i les instal·la, nova-saba, les renova)
per crítiques literades o noves fictícies,
poetades,
«que no treuen cap a res...
—reblaran— com si diguéssim de pes»,
i que et minven d’altres tasques
ben sabudes, valorades,
positives i eficaces,
necessàries.

I diràs que sí,
que no has sabut retirar-te en res
a una benèfica mater-famíliae,
si bé saps també de noiet
que encara emmiralla plaers
quan li inventes una faula
en nits insomnes o a la taula,

i que sí que sents, també, i atens,
que girar jorn no és sobrer
si la nit beslluma opaca
o falsa.

I prendràs, de l’antiga arca de núvia,
el fruit de vint anys diürns i de nit fecunda,

i cuitaràs d’endur-te per ensenya,
del reflex lliurat per Narcís i les nimfes
al bell riu,
o al llac pur,
un mapa esbiaixat, però al complet,

de tu.




















2 comentaris:

  1. Que bé queda el bloc amb aquestes fotos que hi has posat!

    ResponElimina
  2. moltes gràcies, un dia m'hi vaig mig-dedicar.
    els teus sí que són guapos!
    petó.

    ResponElimina