dimarts, 6 d’octubre de 2009

"poema amb banyes"


Era ahir nit

que tu anaves lliscant
rambla avall amb la bici,
a l’efecte de fer-te amb el pa
per als quatre entrepans de demà,
i que et va ben girar
i impactar una escena-miratge:

«Bella, alta, bruna, discreta,
afaiçonada bussejadora,
en dolç, ple, afable,
suspecte comiat
amb un tal alt, petri
robust, ferm, fornit
i un pèl entotilat excursionista
que se’t va fer atàvicament present
i que havia agafat arran de pell, de sobte,
un agosarat, plàcid, bla,
elegant i circumfós
color bronze
fosc.»

Òbviament vas caure
[de la bici].
es besaven a discreció:
petó ‘qui, petó ‘llà,
galta sí, boca no
—encara no—,
però sí vermellor
que com cou!
(oi que cou...)
encarcarada.

«Ei, què feu i com va,
sóc aquí perquè saps
cada dia al matí
potser cal esmorzar.
—No ens presentes, amor?
No m’enfado, què va...
és la vida, ja saps...
ve el tramvia, me’n vaig,
...no sigui que em pilli enmig»,

els hauries d’haver dit.
Però no ho vas fer.
Vas optar per canviar
aquest tal quadre fatal
(i la presta i lloable
gran tasca del pa...)
per fresca caipirinya
a la platja
i per brindar,
arran de mar,

per l’amor renovat.

2 comentaris:

  1. Lurdes, m'agra molt el teu blog i poemes, que he conegut gràcies al comentari que has deixat al poema de Carolina. Aprofitaré per a comentar-lo. Val?

    Estem en contacte.
    Besadetes

    ResponElimina
  2. Moltes gràcies, Sàlvia. Molt contenta de conèixe't!

    ResponElimina