dimarts, 27 d’octubre de 2009

"poema a bes-a-lu"


Un alçar-se amb mig malson.

I el pont.
El camí que porta el riu,
el gran pedrot [per a fotos]
les escales,
les canyes i rates pinyades.

Proles senceres,
bebe a l’esquena, motxilla,
gent que hi passeja i es filma
i 2 més que hi pesquen sota,
circumspectes.

Noves pedres que hi cauen
com les d’en’Nau, dos anys enllà,
i en trenquen concèntricament
no pas el blau
sinó un tall de gris
argentat i brillant.

A l’entorn,
un tou de caps fent rotllana
i atents,
vulgues-no vulgues i a gratcient,
a la clarícia turística pertinent.
I al lluny,
un gran castell patriòtic que et va atraient,
majestàticament inaccessible la bandera...

Bes-a-lu:
lloc antic i nou moment
amanit d’esglésies,
sinuoses pujades i calls,
ermites i cases velles
i tot aquell terra de pedra.
És el romànic-semític
en una mena de dansa estàtica
i meditada;
de botiga amb xarmé —també—:
de roba vestit-camisola,
ceràmica vària de postal,
melmelada de gerd, matafaluga
i pintura i joia del bell vitrall.

El cel, mica a mica,
es va omplint de núvols color roca.
Un saxo pica un ull, greu i savi, al sol
sonant dalt del pont,
i culmina un matí com ahir
solpebrat i rar,
temps aturat i fal·laç,
requadre d’auca,
agullada,

que tanca de sobte una nit tan dolça.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada