Jo ja sé què
va passar
No vàrem
poder conjuntar
com a
parella
la diària
avinentesa
la més vulgar
i terrena
la real
Tu
contemplaves, al cim,
el món
en una
ataràxia
bullent, que
va i
que ve,
a ritme de
samba
de sauna
I jo, alhora,
bregava,
emulava
el soldat
a peu de
batalla
M’hi vaig
emmotllar del revés,
potser, o tant d’esquitllentes
darreres
I creia
encabir-m’hi,
a tu,
com veia
poder-hi reeixir:
l’ amic, el
dràstic i l’íntim,
el clan
destí
I tu,
atalaiant,
qui ho sap,
segur,
nou rostre,
me’n vas fer
saltar.
No em faràs
amollar, ara,
aquesta daga
maldestra a la gola,
la daga que,
re-cí-pro-ca-
ment,
em claves,
et creus,
de dalt
estant,
en un despit,
un esgarip
o un malefici
La lànguida
mestra d’angoixa
la dama que torna
La dama del
Karma.
