dissabte, 22 de novembre de 2014

KARMA




Jo ja sé què va passar
No vàrem poder conjuntar
com a parella
la diària avinentesa
la més vulgar i terrena
la real
Tu contemplaves, al cim,
el món
en una ataràxia
bullent, que va i
que ve,
a ritme de samba
de sauna
I jo, alhora,
bregava, emulava
el soldat
a peu de batalla
M’hi vaig emmotllar del revés,
potser, o tant d’esquitllentes
darreres
I creia encabir-m’hi,
a tu,
com veia poder-hi reeixir:
l’ amic, el dràstic i l’íntim,
el clan
destí
I tu, atalaiant,
qui ho sap,
segur,
nou rostre,
me’n vas fer saltar.

No em faràs amollar, ara,
aquesta daga maldestra a la gola,
la daga que,
re-cí-pro-ca-
ment,
em claves,
et creus,
de dalt
estant,
 en un despit,
un esgarip
o un malefici
La lànguida mestra d’angoixa
la dama que torna
La dama del
Karma.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada