divendres, 1 d’agost de 2014

gall roig



imatge: http://elcolordelosandes.blogspot.com

A vós què coi us importa
l’asprívol sabor de la boca
amb què s’hagi quedat algú
—com ara jo—
per culpa vostra,
si vós
—com ara fos... gall roig—
sou VÓS,
rumbós
enèrgica empremta,
i la resta,
oi més en el cas que us hi hàgiu picat la cresta,
els heu fet un no-res,
oi més en suposar-hi una interferència.
I doncs,
així m’ho feu dir en conseqüència:
A entomar el vent
amb la vela plena
la mar oberta,
Mestre!

Nota: Alguna ver-a-semblança en la realitat és més que pura coincidència.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada