53 anys

53 anys

Ha degut fer

que feu de plegats,

de convivents,
de comprovada paciència
meritosa i compartida,
de l’enllaç
matrimonial.


Quan jo era petita
us sabia a distància,
El papa els raïms
i la fàbrica
Alguna vegada,
molt poques,
una plantofada
I l’excelsa

CARBASSA

al josep-de-les-bates.

La mama enfeinada

però sempre tan clara.

A tal dia d’avui,
18 del 3 del 2012,

Vull dir que me’n fot
la suprema postrema
testença
que heu fet,
ja que us duc
pètriament
enllosats
dins meu:

La Mèlia,
ni que sigui per pròpia mancança,
d'una,
en el record
i assumpció

de com feia de MARE.
El Josep,
Aigua-renter,
en el delit i en el joc
d’anar-se’n avall
a les seves;
en el lligam
primari i rústic,
atàvic,
que nua i desnua
cada dia de la seva vida

amb la terra.

Lurdes Estruch 18/03/12; fotos: (i) l'hort, (ii) la riera, i (iii) en un marge "d'allà a baix la carretera".

TMB

HAVER APUJAT TANT PREUS

DEL TRANSPORT PÚBLIC

I

AL-

HO-

RA ESPAIAR TAAAAAAAAAAAANT……… zzz…

zzzzzzzz…..

FREQÜÈNCIA D’HORARIS,

TRAJECTES,

EQUIVAL

RAS I CURT

AL MÉS SIBIL•LI-

NAMENT DESCARAT

—oxímoron s’hi valgui—

PILLATGE AL CÍVIC

(i clico fi).

Tal dia com ahir, de 14,50 a 15,34, a la parada del 40, fiu galdosa memòria de vós, batlle Tries.

MARUIXA

No hi has de fer-hi cabal,

fem favor sorrut,

2 infants adolescents,

e-go-la-tra-pur.

Què li fot,

si

no

ni tan sols

no has rebut

1 detall

de part seu

en l’aniver-

sari,
sinó

encara

si has oït
de boca llur

un lleu esment

congratulant...

—Oi que a tu tampoc no et rutlla, Maruixa?

Almenys t’ho haguessin esbotzat en fil de veu a tall d’excusa!

51



Són cinquanta-un,

51:

Confronteu-hi elegància

de dígits.

Sense cotxe

ni renda

ni finca

i marit

O

EL

sentir-

se caure

just ara

repic de

l’herència

l'estol de

pubilla

lletrada

la nina

proclama

en llatí.

No sé què
cou

més
SI

l’ensulsiada just ara

del mite de l’avi:

o, l’asprívola, ocre i austera,

atàvica catalanopagesia,

amb tot, del seu pòsit,

el pro-

pi dret

patri-

monial,

O

la vulnerabilitat que sento just ara

que hom nota que pesi

de la meva testa

de des-

casada
femella

és a
DIR 
dei-

xada, per EN

de la mà

de la dea.

De fit a fit.

M’enfilaré damunt

TON 1,

51,

I creuaré les cames,

per

contemplar-

HI,

des de la càndida

nítida

dràstica

altura

que et caracteritza

l’aital panorama.

Badar-hi 
BÉ.



Del maternal (o “Amor” o si no, vulgues que no, “Captatio benevolentiae”)

Em sobta

la recurrència

que em ve,

dia sí dia també,

d’heure’m conscient

que la gran meravella

de la meva vida,

la més intensa,

ha estat

és

fer la mare

ser-ne.

I,

si,

en el meu cas,

és un sentiment

profund
intens

sublim,

I ho he fet,

o

ho faig,

tan diferent o convencionalment...

siguem francs:

objectivamalament,

La meravella que besllumo

o albiro

deu venir

de l’expectativa,

per força

inacomplerta,

d’imaginar

QUÈ deu sentir:

la immensa profunditat

miraculosa

en què es deu sentir immergit(ida)

aquella

(o aquell)

qui
ho ha fet,
o ho
fa,

senzilla-

ment

BÉ.

essència d'un full nuu de dietari



Perseguint el sol

bufo els sots

com un gos

Amb delit tan fogós

fred que fot

bufo els sots

Pel carrer de Marroc

com un gos

tremolós.

Al redós

del dit gros

primfileu

penellons

Brúfol jorn,
el que toca galdós

a tal data d'avui:

16/01/2012

LLETRA ALS MAGS 2012 (o “El Xiclet”)

dibuix: J.GRAU, http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/194346

Estimats

Clàssics Mags

Erudits

i Orient-ats,

en teori-

a,

d’ençà que albirà-

reu N’Estrella:

¿Ja heu fet cabal

(ho anoto a Vossssssiiiíssimes Senyories,

Qui,

a punt de solfa el cicle anual,

dreceu l’infant, creuant el cel

solcant-hi estels, deu mil deserts

patge-i-camells, tot d’alegria,

en teoria)

¿Ja heu fet cabal

—deia...—

Que

a l’enguany

roda el món

sense greix

o grinyola...

ran del pet

d’un Xiclet

infladíssim

viscós

perniciós

i a tal dia

com hui

fet enllà

del consum

per caduc

obsolet

i fugit

d’entelè-

quia...

(l’essència

que serva

avui dia

és
llaminerosíssimament

restringi-

da a un pina-

cle encimat

dalt l’elit) ...

I... tallo el lànguid-∂-rotlle, la queixa:

m’agafa set;

englasto amb típica pega

l’altiu segell,

i us curso la present Lletra

amb el que jo vull
(ehem... el do següent):

“Un mal de ventre solemne

i un cobriment

a tot QUIspe-

cula i trafica

—malèficament—

amb l'ai tal Xiclet.”