dijous, 23 de febrer de 2012

MARUIXA


No hi has de fer-hi cabal,
fem favor sorrut,
2 infants adolescents,
e-go-la-tra-pur.
Què li fot,
si
no
ni tan sols
no has rebut
1 detall
de part seu
en l’aniver-
sari,
sinó
encara
si has oït
de boca llur
un lleu esment
congratulant...


—Oi que a tu tampoc no et rutlla, Maruixa?
Almenys t’ho haguessin esbotzat en fil de veu a tall d’excusa!



5 comentaris:

  1. No? No t'han felicitat ni res? Serà possible! Ja els passarà, què hi farem. Amb tot, podries fer-los notar el descontentament. Només faltaria, que tu et desvius per ells i t'hi deixes la salut.

    El poema et deu servir de catarsi, suposo. Endavant.

    ResponElimina
  2. Els sants
    diuen que s'ha de donar
    sense esperar res a canvi.
    Que, si més no,
    ho hem d'intentar.
    Fer de pares
    és fer una mica de sants.
    Però un detall
    sempre és d'agrair.

    ResponElimina
  3. Hola, Lu!

    Estic d'acord amb els amics...caram...ja són grandets!! Tot i que els pares ho perdonem tot i ho donem tot, no costa tant fer una mostra d'afecte i d'agraïment! Entenc com et sents...

    Jo -com l'Anna Mª- també els faria un "toc"!!

    Petonets i endavant, germana!!!

    ResponElimina
  4. tinc un ordinador a l'abast aqui a Lisboa i no puc deixar de dir que, no facis ni cas, un toc i prou.... que vols tenen tantes coses al caparrõ i tants retrets i tanta tonteria.... pero tot passa i després tu acabes sent testimoni del mateix, tot acaba repetin-se.... un petoneet Lu

    ResponElimina
  5. Ja sè que vaig en contra de tot el que diuen els amics que han escrit aqui, però devegades potser tambè convé que s'endonguin conte els fills que han de ser al.legres i demostrar amb un dia important com es una cel.lebraciò d'aniversari..
    Sempre estem disculpan tot el que diuen i fan..
    Un toc no ès prou.. millor 2 .. toc-toc!!
    Però bufar i demanar el destig si ho has fet oi?
    Doncs a esperar l'any proper.. i ara ja seràn 3 tocs!!!
    Petonets.

    ResponElimina