dilluns, 16 de gener de 2012

essència d'un full nuu de dietari




Perseguint el sol

bufo els sots
com un gos
Amb delit tan fogós
fred que fot
bufo els sots
Pel carrer de Marroc
com un gos
tremolós.
Al redós
del dit gros
primfileu
penellons

Brúfol jorn,
el que toca galdós
a tal data d'avui:
16/01/2012






6 comentaris:

  1. El tarannà de cada instant,
    entre el delit fogós
    i el gos tremolós.
    Potser
    tots tenim quelcom de genial
    i de subnormal.

    ResponElimina
  2. Potseeeeeer... la gràcia deu ser saber fer tocar-se els extrems, que claquin l'un amb l'altre de goig i sapiència.

    ResponElimina
  3. Estructura amb combinació graciosa sense descuidar la rima. M’agrada molt!

    ResponElimina
  4. moltes gràcies, Jordi! se'm va començar a acudir literalment ahir migdia, anant cap a casa a dinar bo i pelant-me de fred. L'ideal m'hauria estat haver-lo mantingut tot amb el ritme inicial (1v5síl./2vv3síl.) i la rima en o, però em va faltar paciència. com un joc. vejam un altre dia.

    ResponElimina
  5. Improvisar és un dels bons camins per a la poesia.

    ResponElimina