Com vespreja -impromptu tardo-tardoral.

Com vespreja

sense reble

I són les 6!

Avui ha ascendit el teló,

Tant sí

Com no,

de la segona remesa,

tardo-tardorenca;

no la fogosa primera,

que emanava
dionisíaca

maduresa,

sinó aquesta:

Que entra afilada

com un ganivet;

Finíssima,

Freda.

Au :(
Inaugurada queda.

el tou d'un gelat -record

                                     Pujant carrer Marina; a l'esquerra, Sagrada Família.                                                                 

                                   [a C. A.]

–Passar amb embranzida ascendint-ne

el carrer de la Indústria amb bus,

Company, d’abans,

i tot senceret el xamfrà

(l’estaig del carrer 2 de Maig),

em fa venir al cap i a aquest clos

tan recòndit del ventre, al cor

i al plexe, aquell dia que vam

anar al cine Sagrada Família

(per una de l’Àgatha Christie

a Egipte) i sortint-ne, tant sí,

com no, això: et va caure sencera,

per terra, la bola, tota ella

que immensa
de dalt

d’un gelat.

disset anys

“Bronquiolaria”…,

nen,

potser,

nomia l’entremaliat

sotrac

que,

amb persistència,

vingué al teu encontre

avui fa

6250 dies,

un menys

un més

tant és:
d’anys,
17.

Et sento present

ben acoblat al pit,

aquest,

quan enfilàvem

—allí, al meu SI, no ploraves…—

cap a Madona Radiografia.

(Tossies tossies, i no,

tossint tossint,
tossut, 
meu,

no vas parar fins a notar Na Penicilina.)

Ja t’has fet gran,

...Arnau,

rabiüt i geniüt,

igual,

pulmons ben a to,

espero,

i amb aquell cor

tan què tal:

de GEGANT.

PER MOLTS ANYS ♥

[pensat de pressa]

[PENSAT DE PRESSA:]
"no pensa abdicar..."

…una de dues,
 

O es té por

de moure
ni sigui

un breu àpex
la gran baluerna
—en risc de desmembració... propera—,
O

l'hereu
no en fa pas

el pes;
Ves…

SETEMBRE

SETEMBRE

Primera

jornada de mes

vinyes verdes

prop mar vellutós

terres ocres.

Darrera vesprada

color 
taronja-passat-la-disbauxa;

càlida airosa,

diríem;

de punt i final

la vacança.

No saps, commemorant-te

com ho diria...

sedosa,

madura exultant, 

embriagada; no saps... 
que bona que estava,

a quarts de set de la tarda,

l’AIGUA!

Plou i fas sol

Plou i fas sol

la bruixa venta aires de festa,

i no dol.

Un roc prem

el clot

més recòndit

feréstec

poruc

sota el plexe,

teu,

I

EN

UN

Ú-

nic

temps,

aleshores,

la veu abrivada,

Indòmita,

una à-

nima brava

obstinada

que clapa

a l’entranya

t’encomana calma

i un clam:

ENDAVANT

M’encanta la teva vànova...

M’encanta la teva vànova

de punta blanca

a cada nova estrebada acostant-se,

I jo a la voreta de l’aigua.

M’encanta la teva vànova

de punta blanca

quan xipolleja, anàrquica,

avançant-se;

de seda en un dens
tel

de nacre,

ONADA