dimarts, 1 d’octubre de 2013

disset anys




“Bronquiolaria”…,
nen,
potser,
nomia l’entremaliat
sotrac
que,
amb persistència,
vingué al teu encontre
avui fa
6250 dies,
un menys
un més
tant és:
d’anys,

17.

Et sento present
ben acoblat al pit,
aquest,
quan enfilàvem
—allí, al meu SI, no ploraves…—
cap a Madona Radiografia.
(Tossies tossies, i no,
tossint tossint,
tossut, 
meu,
no vas parar fins a notar Na Penicilina.)

Ja t’has fet gran,
...Arnau,
rabiüt i geniüt,
igual,
pulmons ben a to,
espero,
i amb aquell cor
tan què tal:
de GEGANT.


PER MOLTS ANYS


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada