disset anys

“Bronquiolaria”…,

nen,

potser,

nomia l’entremaliat

sotrac

que,

amb persistència,

vingué al teu encontre

avui fa

6250 dies,

un menys

un més

tant és:
d’anys,
17.

Et sento present

ben acoblat al pit,

aquest,

quan enfilàvem

—allí, al meu SI, no ploraves…—

cap a Madona Radiografia.

(Tossies tossies, i no,

tossint tossint,
tossut, 
meu,

no vas parar fins a notar Na Penicilina.)

Ja t’has fet gran,

...Arnau,

rabiüt i geniüt,

igual,

pulmons ben a to,

espero,

i amb aquell cor

tan què tal:

de GEGANT.

PER MOLTS ANYS ♥