diumenge, 4 d’agost de 2013

M’encanta la teva vànova...




M’encanta la teva vànova
de punta blanca
a cada nova estrebada acostant-se,
I jo a la voreta de l’aigua.
M’encanta la teva vànova
de punta blanca
quan xipolleja, anàrquica,
avançant-se;

de seda en un dens
tel
de nacre,

ONADA



3 comentaris:

  1. EP!!!!! COMPANYS!:
    ¿no hi noteu --llegint-hi-- el so de les ones? en concret de 2 ones i la 2a quan se'n va: la 1a més suau, la 2a més forta, i l'enretirar-se'n... és que ho acabo de llegir i me n'ha fet una mica l'efecte... ^_^

    ResponElimina
  2. A mi també m'encanta la vànova de punta blanca que deixa la mar ondulant en la sorra. Bella descripció. Abraçada d'estiu Lu!

    ResponElimina
  3. moltes gràcies, Jordi!!!! :) que passis un estiu fantàstic.

    ResponElimina