Al meu cor, la tardor

Em plau la tardor;

m’encanta

madura d’estiu,

terrosa d’antic:

de dur

aquest any

passat

damunt les espatlles.

M’encisa i potser

m’enerva un xic

el repte de dur

a bon fi

aquest curs de riu 
que comença.

Et miro amb uns ulls

oberts

a pams,

ben clars,

tranquils;

amb l’ànima plena, circums-
pecta,

pautada per 
pont,

passera de calma.

Quin goig

més nou

més vell:

mistela a la pell.
Ardor

preciosa,

ocre-roja,

nimfa vellutosa,

madrona:

Al meu cor la

TARDOR