dimarts, 1 de novembre de 2016

Al meu cor, la tardor

Em plau la tardor;
m’encanta
madura d’estiu,
terrosa d’antic:
de dur
aquest any
passat
damunt les espatlles.
M’encisa i potser
m’enerva un xic
el repte de dur
a bon fi
aquest curs de riu 
que comença.
Et miro amb uns ulls
oberts
a pams,
ben clars,
tranquils;
amb l’ànima plena, circums-
pecta,
pautada per 
pont,
passera de calma.
Quin goig
més nou
més vell:
mistela a la pell.
Ardor
preciosa,
ocre-roja,
nimfa vellutosa,
madrona:
Al meu cor la
TARDOR
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada