diumenge, 14 de juliol de 2013

EL MAR





No sé què em passa
platja mar
aire
que quan t’inspiro
a la sorra se m’esbatana l’ànima

I aquella clausura asfixiant que em premia
de mica en mica, 
si fos com un talp,
al plexe,
s’esfuma tot d’una i apunta consol
Una carícia amigable fina,
com una mà,
calla,
en la levíssima punta dels dits
a dins de l’entranya
murmura:
de poc 
que t’enlaires,
si et deixes
arrenques a córrer.
Tan prompte com
tu
te n’adonis
ja ets fora del pou.

El dia que ve portaré la bici.


2 comentaris:

  1. M'agrada, però em va més el mar a la tardor i l'hivern.

    ResponElimina
  2. va a gustos! com tot. la mar o l sentit de la vida... ;)

    ResponElimina