dimarts, 19 de febrer de 2013

Na Filo



I ara,
Hauria d’eixir del teu propi pap,
Arnau, 
Agafar el llibre o el mòbil,
per la pàgina dels clàssics grecs,
I enfrontar-te amb l’estudi
de la consciència
l’origen del TEMPS.

Perquè,
Què més dóna
que sigui l’essència de l’HOME
el tema que et toca,
si tu
si jo
No som sinó engrunes que de vegades
fem pinya
però  d’altres fem NOSA
de la més pura
de la més “cosa”
en l’esdevinença
del cosmos
el trànsit
el tràfec
de l’univers...?! 







4 comentaris:

  1. Solitud als meus braços
    com ahir, com ara.
    Solitud als meus ulls,
    buidor a l'ànima.

    ResponElimina
  2. gràcies Mercè!!! molt bon dia.

    Anònim: som tants i tan aïllats però tan iguals, al capdavall, que fa feredat... una abraçada molt forta, i molts d'ànims!!! t'estimo.

    ResponElimina
  3. o no, Anònim! a mi també m'ho sembla de vegades, i m'enfonso, però potser és plenitud.... mirant de mirar-ho a distància i amb calma.
    com es toquen, segons com es miri, els extrems!
    un petó immens.

    ResponElimina