divendres, 11 de gener de 2013

Arnau


1997

Arnau:
Em costa tant entendre el teu abisme existencial,
el quefer de la pura l'única vida
el no-res en el caos
l’adolescència dels setze,
com,
ara mateix,
acabar d’embastar de compondre el poema.
Em dónes una mica la mà com abans
—vaaaaaaaaa.... mama!—
per treure el cap un momentet dins teu
(no hi tafanejaré pas... paraula)
i si puc
ajudar-te?

2011



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada