dissabte, 26 de novembre del 2011

és força eixut (o joc forçat bisil·labiant en doble haikú i amb una cueta final)



és for-
ça eixut
a cops
i cru
notar
que no
hi ha més
que tu
("l'incommensurable pes que ha pres en mi, senyora Fal·làcia!"),
el més
calent
sura
a l'aigüera.

12 comentaris:

  1. M'agrada...curt concret i directe, el que és cru és més pur...no?? =_^

    ResponElimina
  2. com sempre tant acertada... un fort petonet LU. Mercè

    ResponElimina
  3. sí, Atticus de tan cru de vegades es fa puríssim! moltes gràcies.

    ResponElimina
  4. moltes gràcies, Mercè! una abraçada ben forta.

    ResponElimina
  5. Moltes gràcies, Shaudin, i també petonets. i cuida't molt!

    ResponElimina
  6. Directa del tot: no necessita mes paraules.
    Una preciossitat!
    Quina germana tinc!!! abraçada

    ResponElimina
  7. Hola, Lu!

    Sovint aquests descobriments vitals són així de directes i punyents!

    La forma de la composició em recorda un ballarí de la música que -molt encertadament- has triat per acompanyar el teu pensament.

    Petonets, germaneta!! Felicitats per la teva nova criatura!!

    ResponElimina
  8. moltes gràcies, Teresa, guapa, pel teu afalac! petonets, i bonanit.

    ResponElimina