divendres, 18 de novembre de 2011

40/42 BUS

Imatge presa per una servidora un migdia de fa poc, anant cap a la feina i des del 40.

—Marededéusenyor,
senyor Trias,
passeu-me un rosari:
¾ d’hora llargs fent cabal
de si ja arriben o no,
per via barcelonina,
del barri, a l'usuari,
el 40 o el 42!
Que tenen trajecte comú
—ho sabeu?—
al lapse central de l’itinerari
i viatgen plegats
—redéu!—
en sostingut òscul, o besada,
quasi fins al stop-fi.

I el pobre vianant
—enquesteu...—,
mort de neguit en l’espera passada
“carai l’autobús, com tarda...”,
contempla ara estupefacte:
a) el segon dels poblenovins-busos
buit, i empegat al que munta ell, i
b) ningú del TMB que,
en ares d’econòmica eficiència —d’alta metropoli-empresa
baixi a augmentar-ne freqüència d’horaris,
o, simple idea,
i llega: 
acudi a desenquistar-los.


4 comentaris:

  1. Ostreeees!!!!

    Aquests autobusos són els de la meva vida!! Són els que agafàvem per anar al centre i a la Barceloneta!
    Veig que les coses no han canviat gaire! La sensació de sortint-ne amb una olor que no és la teva encaraem fa esgarrifances! I les cues immenses a la Plaça Catalunya per agafar el 42 de tornada a casa!!
    Ai, Lu!! Com em solidaritzo amb el poema, amb els usuaris, amb tu!!!
    Petonets i....PACIÈNCIA!!!!

    ResponElimina
  2. Teresa, te l'he portat perquè sabia que t'hi reconeixeries! la veritat és que triguen força a arribar aquest parell de busos. (ho dic perquè tinc una altra opció per anar a la feina, i és agafar el 56 a la granvia o un altre, un d'aquells grocs. i en passen molts més.)
    a mi m'agrada més el trajecte del 40/42 (i l'any passat encara més el del 71!, que va per Pujades) precisament per això que hi compartim: pq s'endinsen pel poblenou: el trajecte deu allargar-se un puntet més, però ja hi firmo. el pitjor és la llarga espera a la parada, i després veure com darrere t'hi ve l'altre, per a més inri.

    ResponElimina
  3. És una experiència extrasensorial...tu apretadeta com sardineta i l'autobús del darrera buit!
    Jo també me'n recordo molt de La Catalana. Anava des d'abaix de tot de Marià Aguiló fins al mercat del Clot, passant per St Joan de Malta. Després va passar a ser el 92 i anava per la Rambla.A dalt del 92 me'n vaig enterar de l'atemptat a Hipercor, perquè estava passant uns dies amb els meus pares i arribava amb tren des del Clot.
    Quins records i quanta nostàlgia m'ha vingut ara de cop!
    Petonets, Lu!!

    ResponElimina
  4. Teresa: el 92 deu haver canviat 1000 vegades d'itinerari des del començament de l'@22, però recordo que quan els meus fills eren petits era la "millor" manera d'anar al cap (vila olímpica, per allà a la doble torre) i a l'hl. del mar (dic "millor" pq amb metro s'havia de fer transbordament i tampoc no quedava gaire a l'abast).
    però, malgrat tot això, el 92 continuava essent un autobús dels curtets, que tenen els trajectes més espaiats. i era l'únic bus que portava a l'hl de santpau i al del mar! jo no m'ho podia creure, i havia d'anar tirant-ne.
    després es va posar el tramvia i la cosa s'ha mig resolt. (dic "mig" atesa la retallada de caps i de l'atenció d'urgències i de nit, per descomptat.)
    una abraçada ben forta, guapa.

    ResponElimina