divendres, 14 d’octubre de 2011

A CLASSE


I se t'ensorra el món.

I de vegades
aleshores
intentes
abastar
l'INFINIT
fet CONCRET
en un incorregible
incommen-
surable
inevitable
indefecti-
blement
indefens
galifardeuet

de TERCER.

6 comentaris:

  1. Cada dia s'ensorra el món,
    cada dia ressorgeix el món.
    Com l'infant,
    passa del goig a la desesperació
    en un instant.
    El seny i la rauxa.
    Que feixuc,
    passar-se el temps controlant
    que no s'ensorri el món!

    ResponElimina
  2. que vitalment feixuc, però, i què, si no?

    ResponElimina
  3. Bona nit, Lu!!

    Que generosa ets amb el mot galifardeuet!! M'ha agradat el mot! Però tens raó que està indefens...proves i proves des de ben petit... M'ha agradat molt això de "L'infinit fet concret..." I que sempre trobin un coixí per esmorteir la caiguda!!
    Petonets!

    ResponElimina
  4. nosaltres, l'hem de trobar, també, Teresa, el coixinet!, d'aquí el poema.

    ResponElimina
  5. Sí, el coixinet ha de ser per a tothom. Però traspua dolcesa el poema, malgrat tot. Felicitats, Lu.

    ResponElimina
  6. Poso 'M'agrada' com si fos el Facebook perquè m'ha agradat però com estic malaltet i apàtic no tinc ganes de fer cap comentari, suposo que és vàlid també

    ResponElimina