diumenge, 28 d’agost de 2011

lleu i amabilíssim pessic d’escatologia montpelleriana

(sèrie montpelleriana, 3)

Oooouuu, re-mondieeeu!!!

50 cts. d’€
anar a fer un riu
a la selectíssima
estació de tren
de Montpellier!

Fins i tot consumint:
“il no n’y à toilet, icí, a bar...”
Per molt menys preu
—eeeuɣó : zeeéro...♪♫..♯.
a fer burilles,
del tot pastoses
verdes
gratuïtes,
i ben a cobert de la prístina
sinusitis
que m’ha sobrevingut
en aquesta setmana tan...
heææaaavy

de vacances.

(Montpeller, estiu 2011)
 



16 comentaris:

  1. Amb un somriure,et dic que són coses de la France,
    fa uns anys,en un camping de Sète, per dutxar-se,
    si no posaves moneda , no sortia aigua calenta.
    Sort que compensen altres coses.
    Edith Piaf, maravellosa.
    Gràcies.

    ResponElimina
  2. Mireu, a mi em van demanar l'any 1997 una lliura esterlina (one pound) a Londres, als lavabos de Harrods, per fer un pipí. Això sí, amb dret a colònia.
    I deixa't estar de mocs, Lulu. Ag.

    ResponElimina
  3. ja, Carme... però a mi el que em va sobtar és que fos a la renfe, tan i tan pública, mig euro! (a Praga el 1992 demanaven la voluntat, minsa que fos), i sobretot que el gran bar de l'estació, la foto del qual adjunto, NO DISPOSÉS de lavabo, amb la qual cosa tu consumies t'enviaven directament a pagar un altre cop a baix. ho trobo escandalós.

    ResponElimina
  4. però Harrods és un privat, Anna, no té comparació (crec): a més a més "compraves" la colònia!; això que passa a l'estació montpellierana (ho dic en frnançais espressament) és un espoli.
    (hehe...: el punt de marranada escatològica ve a enllaçar lleument amb l'altre poema meu d'any enrere dedicat diguem-ne monogràficament a la sinusitis.)
    moltes gràcies, guapes!

    ResponElimina
  5. No, això dels mocs és fastigós, hehehhehehehehehe.... marrana !!!!!!!

    ResponElimina
  6. Hola, Lu!
    A nosaltres ens va passar a París. En un petit restaurant de Montmartre s'havia de posar una moneda de 50 cts a una ranura per obrir la porta del lavabo. Ah!!! Però....el cambrer tenia una fitxa que donava als clients perquè hi anessin de franc...!!! Encara gràcies!!!
    És clar que jo preferiria pagar alguna cosa abans de fer servir els lavabos de segons quines estacions!!! EEEEcs!!!!
    Petonets!!!

    ResponElimina
  7. Jordiet, ho he moderat eufemísticament una miqueta ja que he canviat "faré" per "a fer" (amb la qual cosa hi perd una mica la fluïdesa fonètica amb la intenció (D!) de guanyar-hi el decòrum... (qui ho havia de dir, com m'he de veure.)

    ResponElimina
  8. Sí, Joan, almenys de moment. Per bé que igual un dia d'aquests ens baixen a retallar l'aire útil.

    ResponElimina
  9. O i tant, Teresa, però passa un altre cop allò que li deia a l'Anna: la RENFE és almenys de moment un servei ferroviari públic. L'atenció (en aquest cas tan vital, D: tb hi deuen haver anat a retallar!0) ha d'estar garantida i òbviament ser de franc.

    ResponElimina
  10. Imagino que tambè eu estat per l'Europa del nord..Irlanda,Suecia,etc. allì fà 2 anys encara no feian pagar, i si portabes nanos, el mateix amo et deia, aqui no; entri vingui, i et portaba per un passadìs, i pensabes(ara es quan em fot al cap una caixa em deixa estabornida) i ja veies la pelicula del segrestament del nens!.. però NO.!! et portaba a casa seva, un servei net pòlid amb olor d'herbetes i a sobre et donaba tovalloles netes per rentar les mans.. Recordarè sempre aquells instants, primer de por i desprès de descans,, sobre tot perque tambè habiem fet el pis, que tant necessitabem, no va voler diners... vaig demanar la direciò i tot arrivan a casa li vaig enviar una postal i una foto nostre...soposo que debem estar penjats i esgrogueïts en aquell suro òn tenia molts records. Ara a França... ni un got "de l'eau", ni pagant han possat una cara agradable...Sempre es dirà i s'ah ditm que maco serìa Paris si no hi haguessin francessos!.

    ResponElimina
  11. no ho sé, Mercè... la gent del carrer en general era força amable, a Montpeller (en arribar no trobàvem de cap manera l'apartament, mapa en mà, i s'aturàvem a demanar-nos si ens podien ajudar. i al tal bar, l'últim dia en marxar (que és a què corresponen poema i fotos), quan jo vaig fer la cara d'al·lucinada que esqueia en dir-me "no hi ha toilet...", de la taula del costat em van mirar solidàriament.
    hauria d'haver fet una altra carta de reclamació, hehe... (perquè, o i més, el greuge afecta un servei públic!):
    si t'expliqués la de cartes de reclamació que he arribat a fer aquest estiu, també a BCN!

    ResponElimina
  12. De moment no han trobat la manera de fer pagar per respirar, però l'aire, no a tot a reu té la mateixa qualitat.
    A la part alta de Barcelona, on l'habitatge és més car, l'aire és de més qualitat.
    I qui pot tenir una segona residència amb un bon lloc, si més no, els caps de setmana pot respirar menys polució.

    ResponElimina
  13. Cap al final de la dècada dels 80 vaig anar per primera vegada a París, era molt jovenet i era la primera vegada que sortia fora de la península ibèrica, i quina sorpresa en aquells lavabos darrere de la catedral, aquells lavabos que estan en aquella caseta de fusta, quan vaig a utilitzar-los i resulta que haig de pagar per tal menester, en francs, res d'euros, com a molt s'havia sentit a parlar dels ecus en aquell temps

    ResponElimina
  14. Voilà, aquí teniu els lavabos, si no vaig massa errat, i, com veieu, encara existeixen: Lavabos de pagament per pixar

    ResponElimina
  15. Jo també penso com la Teresa. Havent vist el que he vist preferiria pagar alguna cosa (tot i sent un abús) a tenir que fer servir alguns lavabos d'estació. La plaça Catalunya, sense anar més lluny...

    ResponElimina