diumenge, 19 de desembre de 2010

nadal


imatge: Barcelona, Portal de l'Àngel.

...Que nítidament

 que contrasten,
la broma freda i la lluna blanca
amb l'estentòria i vàcua

lluminària
 oficialment destinada

i urbana
al nadal!

(esbós nadalenc dedicat a l'Anna M. Villalonga, l'"Assaig de poema" de la qual me l'ha inspirat) 

27 comentaris:

  1. Cada cosa del nostre entorn
    té el seu missatge.
    Quan mirem sense prejudicis,
    veiem i comprenem.
    Perquè nosaltres
    també som les coses.
    Nus de convencions
    tenim totes les respostes.

    ResponElimina
  2. El poema m'ha agradat molt, el trobo molt suggerent.
    És com una mena de haiku.
    Amb quatre paraules: una atmosfera, una imatge, un món.

    ResponElimina
  3. Oh. Quina sorpresa, Lurdes. Moltes gràcies. I té raó en Joan. Quina manera més suggerent de dir una munió de coses!
    Bon Nadal, estimada.

    ResponElimina
  4. I tant que es curtet, però intentens i sentit, *agradin o no agradin les festes aquestes*... que d'això tambè tù en treuries un vers...
    m'agrada, per que amb tant poques paraules tot es dit, i tot entès.
    Encara haig d'apendre a fer un haiku..
    Bon Nadal de llums i canço tradicional!!!!

    ResponElimina
  5. Curt però sorprenent i meravellós recurs poètic que defuig de la interpretació tradicional d’aquestes festes i hom s’adona, poc a poc, amb inèdita oïda nadalenca, de l’ afinada lírica urbana del teu poema.

    ResponElimina
  6. No et se contestar, no tinc paraules, peró m'agrada la teva inspiració.
    Per altra banda, Santa nit preciosa, peró a la vegada, semble trista per la forma de cantar d'aquest escolanet tan seriós.

    ResponElimina
  7. Hola, Lurdes!

    M'ha agradat molt, el poema! Per mi el Nadal és molt més que la lluminària i resta de manisfestacions externes frívoles i vàcues per usar una paraula teva. El Nadal el visc des de la fe; el visc al cor, la llum és interior i tot el que exterioritzo posant l'arbre, el pessebre o la corona d'Advent amb les seves espelmes és per compartir aquesta joia interna que intento viure en aquest temps.
    Gràcies per la música i les paraules... felicitats una vegada més, Lurdes!

    ResponElimina
  8. Joan: nus de convencions, és la mirada nua i pura de l'art. i segurament també, tal com dius, de la vida.
    me n'alegro molt que t'agradi. va ser una d'aquelles embranzides que et surten de dins i les apuntes.

    ResponElimina
  9. ...de fet no va ser més que la remodelació del comentari que vaig fer al teu "Assaig de poema" que dic a dalt, Anna. suggerit per la puresa de la teva Blanca lluna.
    moltes gràcies a tu, i bon nadal!

    ResponElimina
  10. Mercè: és atrapar una d'aquelles embranzides internes a partir d'un delit, una impressió intensa, un neguit... (tu n'apuntes moltes!)i apuntar-la, però breu com una llambregada. (estrictament: 17 síl·labes comptant-hi les àtones. però els poemes surten com volen.)

    ResponElimina
  11. moltes gràcies, Jordi!
    també per compartir-ne el sentit i per acusar-hi una "afinada lírica urbana" (!)
    molt bones festes, i una abraçada ben forta.

    ResponElimina
  12. Anònim, moltes gràcies per agradar-te la inspiració d'una servidora.
    l'escolanet... : a mi, el primer cop que vaig sentir aquesta versió de la "Santa nit" de Vivancos (nadal'09), em va impactar precisament per la pura nuesa d'aquest sol. i després, tot seguit de la primera tongada, s'hi apunta l'acompanyament: tots a la una.
    igual que un clam des del dedins, i tot seguit la manyaga.

    ResponElimina
  13. moltes gràcies a tu, Teresa!
    tot i que potser no gaire ortodoxament, comparteixo amb tu, ho vull fer, el nadal en fe.
    (tinc l'arbret a la cambra dels trastos, me'l vaig endur: avui el pararé, i aniré també per les figuretes desades... sé que al meu fill (i filla!) li agradarà.)

    ResponElimina
  14. bones festes Lurdes.....m'agradat el petit poema. No tinc gaire esperit nadalenc i el poc que amb queda no te res a veure amb les llums, les compres i l'utilització de la caritat.... un peto guapa, Mercè

    ResponElimina
  15. ni el meu, Mercè...
    una abraçada ben forta, i molt bones festes.

    ResponElimina
  16. Estimada Lurdes,
    Altre cop felicitats; m'ha agradat molt i només puc repetir: tot és dit, i tot entès (Mercè Trias).
    Quant a la música, no puc estar-me'n de dir que conec en Vivancos, havia anat a l'escola Tàber amb la meva filla. Me n'alegro molt!

    ResponElimina
  17. moltes gràcies, Maria Teresa! un petó ben fort, i molt bones festes.
    (jo, un cop vaig anar a l'auditori a escoltar una versió de Vivancos del "cuncti sumus concatentes", del Llibre Vermell, i en vaig sortir entusiasmada.)

    ResponElimina
  18. Molt bonic Lurdes, curtet però molt bonic.
    Gràcies per posar aquesta gota nadalenca, en unes festes que ja fa uns anys que no visc com abans, però de les que tinc un munt de bons records.
    Bon Nadal i bones festes a tots!
    Una abraçada!

    ResponElimina
  19. i moltes gràcies renovades, Pau, i també molt bon nadal! (com estàs de la conjuntivitis?, espero que millor...)

    ResponElimina
  20. Doncs no gairebé Lurdes... Esperant que el meu germà em canviï l'antibiòtic, perquè aquest no em funciona.
    Merci, per l'interès.

    ResponElimina
  21. a bcn, l'any passat era pitjor...enguany bé..però el poema denadal millor

    ResponElimina
  22. Breu, , entendridora, expressiva i crítica, m'agrada. Jo me'n adono que és Nadal, quan em trobo rient de qualsevol cosa, en un dinar, acompanyat de la meva família i copso la mirada de complaença de la meva mare veient la seva prole alegre i distesa, compartir el temps i l'alegria d'estar junts més que el menjar... que també sol ser bo --encara--
    Ara ja no pugem a les cadires per dir el poema, ens l'escrivim per Internet. Són nous temps, molts kilos, i les cadires poc sòlides.

    Salut, bon Nadal, i millor entrada d'any per a tothom.

    ResponElimina
  23. Josep Maria: ia, la foto que hi he adjuntat és de la Rambla, i la il·luminació (la mateixa que l'any passat, crec), discreteta, bé que a mi almenys em fa sentir una mica com un glaçó.
    Quan hi he anat a petar, en dies d'aquests, he pensat que hi escauria més una foto del Portal de l'Àngel, p. ex., per bé que en el poema em refereixo tb al brogit nadalenc: la gent adelerada amb bosses i compres, la il·luminació clarament estrident i llampada... que sembla que pretengui encomanar l'alegria. xD.
    salut i bones festes!

    ResponElimina
  24. eeeei... Pep! :
    sí que és veritat que el caliu nadalenc és tradicionalment familiar, i segons com es miri insubstituïble.
    (dono fe, però, que jo sí que vaig pujar a la cadira --a la fila: amb fill i nebots-- per dir el poema l'any passat!)
    molt bones festes!

    ResponElimina