dilluns, 6 de desembre de 2010

Meravella al País dels Alisis

Formacions
Ocasions
Ovacions
Induccions
Evasions
Extorsions

Eleccions:
L'alegri-
a dreta-
na ha fet cim
xarota-
na, amb discurs
de dolçai-
na més và
cua, al País...

Merave-
lla nostra-
da, Els Ocells
ben comptats
apamats
separats
de-pen-dents
disgregats
en romàn-
tica gà-
bia, ben quiets

Que coman-
da un Somriu-
re Fanfàr-
ria O la Glò-
ria O la Fa-
ma al nou llit,

Enllustreu,
raspallets
a la car-
ta, o canvieu
rabentment
gallets vells;
no cal tac-
te, no valen:
Mediàti-
ca ultrança.

I sens més,
Esperem,
'baix del tot,
Electors
decebuts
astorats
capficats
desolats,

Ascendits
desnonats
rebaixats
vencedors
gallejats,
Polítics
al cas,

Que,
dispersos
en virulen-
ta mar brava, o en l’èpica
quotidiana més alta,

Ens torneu
el país
benanant
productiu
rialler
sobirà
‘fortunat
in-de-pen-dent i lliure
triomfant

que sabem
i creiem
que tenim
i volem
o exigim
i somniem
i insistim

a somniar
per al demà.

‘Cí un meu desig
col·lectiu
per a enguany,
del Nadal,

i 2011,
el nou any.

Lurdes Estruch, Nadal'10

17 comentaris:

  1. Hehehe. No se'n salva ni déu. Apa, a rapejar!

    ResponElimina
  2. Que estranya que és la política, eh?
    Bé, no sé si n'hi ha per tant.
    O potser sí?
    Segons com.
    Independència i polítiques socials!

    ResponElimina
  3. Tirallonga política de versos per animar-nos una mica. Molt bona Lurdes. Independència per al nou any!

    ResponElimina
  4. Llibertat, cridaria. Però aquesta paraula l'han malmesa els neo-liberals, però és el que en realitat necessitem. Alliberar-nos de les nostres pors, alliberar-nos de les cadenes, alliberar-nos dels nostres fantasmes, alliberar-nos de la mala saviesa. Hi ha una dita: "Ho vam aconseguir per que no sabíem que era impossible"
    Una bona digestió del que ha passat políticament els darrers dies. De tant en tant, el llegiré, per treure'm la mala llet, o per encaminar-la més positivament, gràcies

    ResponElimina
  5. com semre encertat.... un petonet guapa. Mercè Sanchis

    ResponElimina
  6. Simplement boníssim! Gràcies Lurdes.
    També agraïment pel vídeo... M'ha deixat sobtat, em pensava que del Llach m'ho sabia tot, gairebé em sé totes les lletres de les seves cançons, de tant escoltar-les, però aquesta versió de la cançó, bé si és que és una versió, perquè a part d'una estrofa, tot el demés canvia, "Venim del nord, venim del sud" no la havia escoltat en ma vida...

    ResponElimina
  7. Anna:
    sí, a l'engròs hi surten tots (entenent "ciutadanets" i productes similars dins del gruix peppero).
    1. L'entrant nominal apunta els tripjocs politicoeconòmics que patim (que n'anem tenint notícia pel que ens diuen pels mitjans i alhora anem fent-nos conscients de la manera en què ens la fan pagar als d'arran de carrer).
    2. a "ELECCIONS", hi entro. D'"alegria dretana" fins a "al País", em refereixo al pp, la capdavantera del qual aquí m'ha fet l'honor de trobar el títol més o menys adient per al poema ("meravella al p. dels alisis").
    3. de "Meravella" a "ben quiets" em refereixo als grups polítics explícitament independentistes, tant l'històric com els de nova collita. tb hi englobo iniciativa amb el seu QUÈ federalista.
    4. de "que comanda" fins "al nou llit", és ciu personificada en el seu cap.
    5. d'"enllustreu" fins a "ultrança" és el massmèdia postelectoral (i de fet tb pre-), en concret catràdio i tvtres.
    6. de "sens més" fins a "desolats" som Nosaltres.
    7. d'"ascendits" fins a "polítics al cas": =
    8. de "que dispersos" a "més alta", a gust del consumidor: pot referir-se als Polítics o a Nosaltres. (ara que admeto que jo ho he referit a "Nosaltres", per la connotació heroica que emana.)
    i la resta diria que ja queda clara. (ho he desglossat així per si a algú li queda críptic.)

    i sí: vol ser una crítica política post electoral a ritme de rap.

    ResponElimina
  8. Joan: no sé perquè la titlles justament d'estranya, jo diria que més aviat --la política-- és allà on hi té lloc la confluència de grans grups d'interessos, de poders. I el pet dels uns i dels altres. A més a més, entre nosaltres, hi té lloc una mena de joc grotesc de nines russes. La nina catalònia està dintre del ninotàs estat espanyol, que n'abusa. I així, els abusos de part dels uns i els greuges de part dels altres, en el nostre queden multiplicats, quadriplicats.

    ResponElimina
  9. Jordi: sí, tirallonga... tal com he dit allà al fb, "no sabia" com aturar-la, és a dir com posar fi al poema: com si s'anés tractant, versemblantment, d'un problema no-resolt (que i tant si és el cas!). aleshores se'm va acudir acabar-lo felicitant les festes i el 2011, però vaig deixar-lo descabdellar-se i va anar trobant tot sol el final: "el país benanant ... independent i lliure ... que insistim a somniar per al demà".
    i hi he mantingut la nadala a tall d'apèndix.

    ResponElimina
  10. moltes gràcies a tu, Pep, per l'atenció. a mi tb m'ha servit fonamentalment per desofegar la mala llet postelectoral.
    i després, fer un poema d'aquest tall ve a ser una mica com fer una mandala, almenys per a mi. en el procés d'anar polint i polint pq arribi a lliscar com una seda... (o que s'hi acosti al més possible).

    ResponElimina
  11. moltes gràcies, Mercè! : per l'atenció, per l'interès i per l'afalac. i una abraçada ben forta.

    ResponElimina
  12. moltes gràcies a tu, Pau!
    la cançó crec que correspon a una readaptació d'aquelles que en Llach feia de temes antics. el disc és "Somniem", crec. De fet jo vaig començar anant a aquest, remenant pel iutup, i vaig trobar-me (bé, re-trobar-me-la: jo sí que ho havia sentit abans) amb aquesta coseta meravellosa, agredolça i esperançadora.

    ResponElimina
  13. Hola, Lurdes!
    L'has brodat amb la foto!! Perquè crec que sovint els polítics fan una representació d'ells mateixos, i ja no se sap quin són els "de debó", els de Polònia o dels altres!!
    Jo també vaig haver de pintar mandales el dia següent de les eleccions, i llegint el teu poema crec que sobren tots els comentaris posteriors que s'hagin pogut fer!!
    Gràcies, Lurdes, per aquesta nova perla!! Petons!

    ResponElimina
  14. moltes gràcies, Teresa, estic molt contenta que m'afalaguis la foto, pq no en tenia cap per posar-hi... i va ser després d'haver penjat aquesta que vaig anar adonant-me de com hi lligava el joc del Polònia, ja només començant-ne pel títol a la inversa.
    i d'això... és refotut, però potser l'única manera d'afrontar-ho: el desgavell electoral; el joc oficiós del polítics de torn a l'elit, cada cop més aliè a la base electoral; la necessitat notòria i imperiosa de resoldre d'una vegada per totes la qüestió del dèficit fiscal, i adonar-te'n que sempre estem allà mateix i no ho resolem; és en primer lloc posant-s'hi un amb calma i anant esbossant a la perduda les idees, com fent una mandala.
    petonet ben fort.

    ResponElimina
  15. Aquest es el que hem falta oi???
    Desprès de tants dies i d'escoltar i llegir, no sè si "dir.ne tonteries"... perqùe imagino que de tontos no en son gens..
    Però "excuse mois" de polìtics tampoc.
    Molt curtet el meu discurs, hem tornat una mica a l'epoca tiranosaùrica.. moltes novetats no tindrem amb aquest nou govern, encara que volguessin fer "virgueries".. la mà negra planejadora d'amunt dels seus caps la tenen, i segurament per 2 anys ò mès..
    Aixì que a mi personalment, que no hem vinguin amb histories per a no dormir.. (que en el seu moment ja ho va fer el Narciso Serrador), ara el que tant voldrìem i hem demanat l'Independencia, el que s'ens defensi com cal i veiem una millora a tots els que estàn al atur, al desafortunats desnonats...tot això crec que el Polonia, potser tindrìa mès aviat la sol.luciò, que el senyor repentinant que per nom es diu Artur.. i el Màs, serà com aquella cançò.. y màs y más tmás... cha cha... he quedat tan dessebuda de com anat tot. que acabo aqui, i faig com l'Anna Mª a rapejar!!!
    a lo millor s'empassa "l'empaputxo i el mal regust" que m'ha quedat. I que consti que de polìtica no en se gens.. però llegir, escoltar i veure, una mica si, treure'n opiniò, la meva que no va en lloc.. per hem serveix per desfogar.me
    els pollastres del Joan hem van anar..STUPENDAM!!!
    BON DIA AMB MOLT RETRÀS...
    JA DIU AQUELL
    NUNCA ES TARDE MIENTRE LLEGUE...
    en català... dons.. segur que es diu d'un altre manera però no la sè.
    Columna de la Lurdes un plaër.

    ResponElimina
  16. ja he vist totes les lletres que m'he deixat, unes "quantes quantiosses" faltes ortògrafiques, si serveix per rebre el perdò, estic a classe i com que el profe, va fent les seves passeijadetes, i sap que no estic per el tema que ahoria d'estar...
    dons apa!!! si el plumero sempre se m'ha vist, avui ja es cua de Paò Reial!!!!
    Ah!!! per cert Lurdes en l'exàmen d'ahir vaig treure un 8 -tema- Psicologìa cognitiva!!!

    ResponElimina
  17. nyaaaaaam..., que bé, un 8!
    (el "Narciso Serra", no me'n parlis, i del seu càrrec directiu en el tal ens del sistema bancari que a molts no fa gaire que ens devia agermanar --i en el meu cas prou desastrosament...)
    el poema aquest em va anar sorgint a partir d'haver de contemplar la felicitat extrema de la sra. "alísia" un cop assolit definitivament el recompte, en la nit electoral. I la "Meravella", òbviament, és el país, que no es mereixen.

    ResponElimina