dilluns, 20 de setembre de 2010

esgarip

[L'òs... pedrera,

Que t'hagi estat dat
ficar el dit

—pЄtin a dalt,
al centre de la renglera
 o a baix
a l'endemig del roent de la llaga,
sigui per a bé
o per a mal,

que cou igual!]

10 comentaris:

  1. és allò de la capacitat que un pot tenir, vulgui o no vulgui, de fer amb tot el cor de bomber i de piròman, a l'hora de relacionar-se amb la gent i/o encarar-se a la vida. Em va venir, és a dir vaig sentir la necessitat d'expressar-ho.

    ResponElimina
  2. Es ben cert que, sense pensar amb les conseqüències, sovint actuem amb el cor. A vegades, per molt que pensem, tampoc no se'ns acudeixen tots els efectes col·laterals. Així que, allò que estigui fet amb el cor i de bon cor, endavant... ja assumirem després les conseqüències... és una de les parts de la condició humana que ens diferència de les màquines.

    Com es pot traduir al castellà "fer una cosa a contracor"?

    ResponElimina
  3. no ho sé... : "de mala gana", "a regañadientes", per exemple.
    (ia..., el que passa és que de vegades un se salta els efectes col·laterals perquè no té temps de pensar. i de vegades també perquè li van passant per la ment -els efectes- en plena escenificació irada però en aquell precís moment són igual.)

    ResponElimina
  4. O de vegades els efectes col·laterals no són fàcils de preveure.
    Amb tot, hem de poder anar tirant, sigui com sigui.
    Gràcies, Lulu.

    ResponElimina
  5. i tant, que no!, segons com, no pas, i un que puja a dalt d'un núvol...; o per l'atzar.
    (nena, que no cal que em diguis gràcies, que hi ha confiança, no? Recordo quan m'ho retreies tu.)

    ResponElimina
  6. Uix, sí, d'acord. Però és un gràcies diferent. Vull dir: gràcies en agraïment pel plaer intel·lectual que em reporta la lectura dels teus poemes. No gràcies per avisar-me que els penges. No sé si em faig entendre.

    ResponElimina
  7. Penso:
    es tornar a començar i enfilar.nos un cop mès a la monotonía dels dies que van amb mi, com un perenne equipatje, incessan viatge al present, solsament es impulsiu tot el que dius i sigui per a bé o per a mal, com està fet amb el cor arrivarà el moment de parar deixar el equipatge i pensar.. he agafat el camí que volia? però aixo ho veurem un altre dìa, ara son las 5 de la matinada i no he volgut faltar a la nostre cita. Que bè estic aqui de matinada...abraçada Lulù. Sere gran i escriure un xic com tù??

    ResponElimina
  8. es clar que sí, guapetona... (el meu "gràcies" era igual, i tant!)

    ResponElimina
  9. moltes gràcies, Mercè, guapíssima!
    jo ahir mateix estava pensant: estic a punt (bé, em falten 5 mesos) de fer-ne 50. com que és un número rodó, espero que pel que em queda el que faci sigui (sobretot) anar aprenent dels errors del que he viscut.
    (entre els quals la impulsivitat de què parlo en el poema és el que més em consta que he de corregir i posar-la a mare, encara...)

    ResponElimina