dilluns, 8 de març de 2010

KSA


L’òpera s’alça

i el cos te’m reclama,
Casa,
reblerta de pols
i antiquada.

Prò vindré a tota metxa
i veuràs la rabeja sencera
que et cal
—profilàctica, fos dit...—
o que clames,
i llavors de verbena,

sentida espronceda,
Germana,

I la bella claror
que et penetra a plaer
ja a la cambra del mig
et durà un manyac
al capvespre,
canicular,

o un pessic a l’albada.

I quina sort que estem enteses,
Llar amiga,
industriada i decadent,
urba-novita.

La bruixa guerrillera
que nia al seu aire
a l’entrada,
xarlestoniana,
et destil·la una rialla
salpebrada,

àcrata i nua

dins de la medul·la.


11 comentaris:

  1. Les cases, les coses, el temps, nosaltres...
    passem, tornem i reflexionem.
    Però, qui som sense els nostres referents?

    ResponElimina
  2. Mmmmm. Acceptem la llicència com a testimoni de la necessària renovació.
    És molt bonic. M'encanta. I sense descriure pràcticament, hom veu l'espai. Me l'imagino antic però amb possibilitats, lluminós i que serà capaç de esdevenir molt teu.
    Les coses i les cases tenen vida, sobretot si nosaltres ho volem.
    La diràs dimecres?

    ResponElimina
  3. Joan: doncs som fonamentalment ençà dels nostres referents, o altramanet dit, anem essent en ells conforme hi anem assolint consistència. (crec.)

    ResponElimina
  4. Anna: moltes gràcies, guapa.
    m'agrada, que l'hagis pogut deduir com és sense que l'hagi descrit explícitament. vols dir això, no?)
    la llicència té a veure amb l'entorn (del context vital que he mirat de poetar, és a dir el barri), la defineixo al penúltim vers.
    (no ho sé, si el diré dimecres: igual dic el "doble plec d'amor fugaç" o aquell altre "verbejant".)

    ResponElimina
  5. Esclaten les coses. Tot és ple de vida. Esclaten les cases, el barri, la teva veu... "àcrata i nua
    dins de la medul·la".

    No em repetiré quan a la qualitat.

    Gràcies per aquesta perfecta joia.

    ResponElimina
  6. Moltes i moltes gràcies a tu, Manel!

    Suposo que quan una és rampelluda de mena, sí que li deuen explotar/esclatar les coses! (per a bé i per a mal...) I sí que segurament és un alter-ego, la bruixa.

    ResponElimina
  7. Hermosa forma de describir la luz, el aire el tiempo... Felicitats, amiga. Un petó,
    V.

    ResponElimina
  8. moltes gràcies, Poeta! : suposo que és esprèmer el doll de sensacions i intentar que es conservin del tot (i eternes, universalitzades) en la seva justa essència.
    una abraçada ben forta.

    ResponElimina
  9. Tot i que en aparença son més abarcables els grans edificis, el poema amaga celosament un boci de vida entre carrers i racons estrets. Descipció fidel amb la pinzellada minima. I ho fas amb la solidesa i sensibilitat de sempre

    ResponElimina
  10. "amb la pinzellada mínima"... : moltes gràcies, Jordi. És exactament això el que (segurament) vol ser.

    ResponElimina
  11. Sí, és veritat. KSA: àcrata i nua. Molt bé.

    ResponElimina