dimarts, 22 de setembre de 2009

"poema a casa"


Vull plantar el jaç en un quart

alt, blanc,
lluminós i atalaiat,
bon punt romàntic i eteri.
No sé ben bé com pagar-lo
ni com fer-hi entendre la bici,
però vinga, anem-hi.

L’escala és ampla —ho veus?—,
de grada baixa: no cansa
malgrat la llarga enfilada,
i l’ascensor és regi i breu,
així que... pugem-hi a peu.
Té 3 cambres grans i clares,
una cuina, bany i sala,
2 balcons, traster i entrada,
estenedors a la teulada.
—‘Nem...Fem a qui arriba el primer?
...No, que et veig las i cansat.
(Saps qui he pillat pel carrer?
el vell Roger, 3 nens i un gat
i la Pia...). Mira: para
que ja som al quart!

Veus l’entrada?, hi cap la bici...
Que no sabré com pujar-la?:
Ja m’ho faré a cop d’escala!
(Te’n recordes quin desfici
quan m’estava a casa l’àvia
i l’enfilava al 24?)

Aquí hi dormirà el meu gran,
dóna al pati, fa 20 pams,
i 3 portes enllà l’hedra.
Has vist quins sostres més alts?
(Que si faré sin-glo-te-ca?
O i tant... I a on? Doncs n’idea...).
Jo dormiré aquí al davant:
m’hi cabran llibres i afanys,
i enrenous i capsigranys.
—Vindràs a la meva festa?

Dius que sí però que tens pressa.
Doncs t’estalvio el terrat:
Tot s’hi veu i tot hi cap
(hi farem cuit-i-amagat)
i és de tots, visca la imatge:
2 plantes, citi a l’aire.

Però acabem, l’abasto amb cava:
tinc el mar i la muntanya
ben oberts a totes bandes,
i tant és si no t’hi quedes.
Hi faré volar les guerres,
els neguits i les tenebres,
i hi seré amb colors i lletres,

i poemes, i plaences.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada