dissabte, 7 de març del 2015
dimecres, 4 de març del 2015
81
81
en fas avui,
enèrgica, tossuda, despresa,
remotes vegades dolça
i per això mateix impagable,
serena sempre,
mare;
potser ens haurem mirat l’una a l’altra
amb una certa recança
al llarg dels nostres dies,
la recança de no trobar-nos
a voltes del tot
en una entesa, com diria, amatòria,
en aquella complicitat
que noto que em planyo una mica que no fluïa;
però et sento com el puntal més fort, més ferm, de mi:
com arrelada columna mestra que em dóna enteresa.
T’estimo a desdir, mare, Mèlia, mama:
milions de petons
i de gràcies.
FELICITATS.
enèrgica, tossuda, despresa,
remotes vegades dolça
i per això mateix impagable,
serena sempre,
mare;
potser ens haurem mirat l’una a l’altra
amb una certa recança
al llarg dels nostres dies,
la recança de no trobar-nos
a voltes del tot
en una entesa, com diria, amatòria,
en aquella complicitat
que noto que em planyo una mica que no fluïa;
però et sento com el puntal més fort, més ferm, de mi:
com arrelada columna mestra que em dóna enteresa.
T’estimo a desdir, mare, Mèlia, mama:
milions de petons
i de gràcies.
FELICITATS.
divendres, 13 de febrer del 2015
HOMO CERTUS
HOMO CERTUS
M’esborrona —o quasi—
la teva qualitat de no dubitar
La immensa seguretat que atresores —sembla—
I que et fa relegar el que t’és sobrer del passat
al fons del pou
Oi més al clot del cul del fons
Si saps
Si saps
—o et creus que és cert del tot que sí
que dol.
Admiro i m’horroritza
alhora
aquest teu irreversible
afany de venjança.
dijous, 12 de febrer del 2015
divendres, 30 de gener del 2015
dijous, 15 de gener del 2015
pssxxx… ximpleries…
Imatge presa des del tren, Reis'15.
Contenta de començar a girar full;
d’enfilar amb passos xics, però amb una alegria minúscula
i tímida, del tot lliure, la cantonada,
i tímida, del tot lliure, la cantonada,
el revol d’un altre jorn, o tongada
de vida.
Moltes gràcies,
Xata, per la part que et toca.
Per haver contribuït, en la teva —per a mi— essencial
substància,
la que t’afecta com a comparsa
de l'ex, de l’Altre,
a la dolorosa embranzida, a la, mai!!!, gens subtil
clatellada
que m’ha fet alçar-me d’una prístina vegada
de l’enèsima caiguda
animico
—pssxxx… ximpleries…—
amorosa
infligida a la meva vida;
que m’ha fet alçar de l’enèsima revinclada en aquest
sentit
amatòria en què, una servidora
s’ha deixat llançar, aparèixer amb recança, romandre-hi
de quatre grapes,
o lànguides, innocents, desconcertades i a aquesta meva alçada
braves,
braves,
irremissiblement decebudes,
ansioses,
de cua de palla
afectes,
4
potes.
Prestament t'ho dic,
i sincera,
i sincera,
gràcies.
dimecres, 7 de gener del 2015
por
Et noto
Et veig
amb pà-
nic gran
Penjada
a frec
de la
paret
Els peus
estrets
en lleu
relleix
Ulls baix
↓
↓
Al ras,
Sens cas
No saps
Trement
Penjant
d’un tal
portal
10 pi-
sos alt
o més.
No et cal
plorar
fremir
cridar
Morir
de mal
Ago-
nitzar
Tot és
en va:
Ningú
no et sent
de baix
estant
ni et veu
ni et sap
No hi ets
per hom
per hom
Ets tu
només
i el buit
suprem
La por
l'horror
Saltes del xiscle del somni feta engrunes
miques.
miques.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)







