divendres, 13 de febrer de 2015

HOMO CERTUS



HOMO CERTUS
M’esborrona —o quasi—
la teva qualitat de no dubitar
La immensa seguretat que atresores —sembla—
I que et fa relegar el que t’és sobrer del passat
al fons del pou
Oi més al clot del cul del fons
Si saps
—o et creus que és cert del tot que sí
que dol.
Admiro i m’horroritza
alhora
aquest teu irreversible
i insuperable
afany de venjança.



2 comentaris:

  1. moltes gràcies, Jordi!!! per la lloa i pel comentari :) una abraçada ben forta.

    ResponElimina