Imatge presa des del tren, Reis'15.
Contenta de començar a girar full;
d’enfilar amb passos xics, però amb una alegria minúscula
i tímida, del tot lliure, la cantonada,
el revol d’un altre jorn, o tongada
de vida.
Moltes gràcies,
Xata, per la part que et toca.
Per haver contribuït, en la teva —per a mi— essencial
substància,
la que t’afecta com a comparsa
de l'ex, de l’Altre,
a la dolorosa embranzida, a la, mai!!!, gens subtil
clatellada
que m’ha fet alçar-me d’una prístina vegada
de l’enèsima caiguda
animico
—pssxxx… ximpleries…—
amorosa
infligida a la meva vida;
que m’ha fet alçar de l’enèsima revinclada en aquest
sentit
amatòria en què, una servidora
s’ha deixat llançar, aparèixer amb recança, romandre-hi
de quatre grapes,
o lànguides, innocents, desconcertades i a aquesta meva alçada
braves,
irremissiblement decebudes,
ansioses,
de cua de palla
afectes,
4
potes.
Prestament t'ho dic,
i sincera,
gràcies.
