essència d'un full nuu de dietari



Perseguint el sol

bufo els sots

com un gos

Amb delit tan fogós

fred que fot

bufo els sots

Pel carrer de Marroc

com un gos

tremolós.

Al redós

del dit gros

primfileu

penellons

Brúfol jorn,
el que toca galdós

a tal data d'avui:

16/01/2012

LLETRA ALS MAGS 2012 (o “El Xiclet”)

dibuix: J.GRAU, http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/194346

Estimats

Clàssics Mags

Erudits

i Orient-ats,

en teori-

a,

d’ençà que albirà-

reu N’Estrella:

¿Ja heu fet cabal

(ho anoto a Vossssssiiiíssimes Senyories,

Qui,

a punt de solfa el cicle anual,

dreceu l’infant, creuant el cel

solcant-hi estels, deu mil deserts

patge-i-camells, tot d’alegria,

en teoria)

¿Ja heu fet cabal

—deia...—

Que

a l’enguany

roda el món

sense greix

o grinyola...

ran del pet

d’un Xiclet

infladíssim

viscós

perniciós

i a tal dia

com hui

fet enllà

del consum

per caduc

obsolet

i fugit

d’entelè-

quia...

(l’essència

que serva

avui dia

és
llaminerosíssimament

restringi-

da a un pina-

cle encimat

dalt l’elit) ...

I... tallo el lànguid-∂-rotlle, la queixa:

m’agafa set;

englasto amb típica pega

l’altiu segell,

i us curso la present Lletra

amb el que jo vull
(ehem... el do següent):

“Un mal de ventre solemne

i un cobriment

a tot QUIspe-

cula i trafica

—malèficament—

amb l'ai tal Xiclet.”



CAPICUAT 2012



CAPICUAT 2012:

... a quina ment fugissera

se li devia acudir la primera

aqueixa festa eixida de mare,

l’eufòria a l’alça vestit de gala,

etilítico-pujada,

per a cursar l’impàs d’any?

Quina mandra! Em reca el tal acte

(oi més, ho he d'admetre,
amb el paper que m'hi assignes:
de llega contemplació rere la barrera).

Prô és igual, tant se val: hi haurà ballaruga

(per bé que també he d'afegir
que entrant i eixint 2000

el reclam vingué de dalt,
benvolgudes cervicals...).

I DO tot plegat per cloure 

i al so que sigui. Adjunto felicitació:                                            

"Que la figurada penombra immediata

no enterboleixi ni amagui

a la humanitat de base,

l’esquilada, la Indignada,

la diàfana claror de l’alba"

MOLT BON 2012

L.ESTRUCH, gener'12
dibuix supra a la dreta: J.GRAU, http://joangraupintura.blogspot.com/2011/10/identitat.html

Un tal pany NADAL'11

dibuix: Joan Grau, http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/211075

Un tal pany

com enguany

no l’haví-

em vist mai

Doblers bai-

xen preus pu-

Jesuset

esternu-

Delito-

sos pastors

Màgicreis

que vení-

eu d’Orient

On es tro-

ba la pro-

va del 9

desgovern?

Escatim

per nadal

i tot l’any

que la vi-

da és amor

és la pau

és la jo-

ia justí-

cia

és un clam

Sigues-hi

no exploteu

no robeu

no espolieu

els recur-

sos de Món
i de Nós

ase-Cats

prô ls de Tots

(és a dir

de tot nat

malsituat)

No enganyeu

amb dolçai-

na de plàs-

tic falòr-

nies fal·là-

cia global

demagò-

gica va-

na
ar-Risc-a-

da Cosi-

na bancà-

ria sacse-

ja i no pa-

ra que bès-

tia barjau-

la hecatom-

be d’abast

sideral...

Piiiip piiiiiiiiip.......

Una tal improvisada tirallonga exigeix de si mateixa d'ésser sense contemplacions interrupta perquè no pot evitar d'arribar a espetegar, triï la via que triï, a l’atzucac que caracteritza l’avinentesa històrica que imita.

MOLT
BONA ENTRADA
OFICIAL
AL NADAL
I GENUÏNA
AL SOLSTICI
D'HIVERN
2011

els meus alumnes zíngars

dibuix: J.Grau, http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/210869/

Els meus alumnes zíngars,

que em són favorits,

tenen l’extraordinària

qualitat

d’enviar-se a si mateixos

a rodar,

del-dalt-

a-baix,

just havent assolit el cim.

D’això deu ve-

nir,

vols-t'hi jugar,

que m’hi avinc.



La cara més dura o més blana a la caixa (de)colorada

A i quin pal

Dormo mal

Quin tou d’anys

Navegant.

I me n’adono

Que el que passa

És que la immediatesa

Concreta

Se li fa blana i opaca

—a un—,

I la virtual,

Translúcida i extensa,

Galàxia blava

Cosmologicosideral.

I tu

T’afigures

La lluna

En un cove

De vímet,

Que un dia creix

I

O

Explota

I t’impressiona tota,

Calidoscòpicament,

I a l’altre dia
Respira

Fa figa.

les vambes blanques



Quin dia aprendré a retenir-te,

Cop de Fel o Biliosa Ira

i no deixar-me endur per tu,

immergida en el pou

fondo i negre

del retret i de l’enveja

allà on s’endinsa un xiscle prim.

Com pot ser que encara em dolgui

el bon fer

que sempre t’omple cara enfora

i que a mi em manca,

germana,

i tan conscient que n’és ma mare,

dit sigui de pas,

Qui diantre em deu haver engegat

a can Llençat

una i una altra vegada

les vambes blanques?