Un tal pany NADAL'11

dibuix: Joan Grau, http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/211075

Un tal pany

com enguany

no l’haví-

em vist mai

Doblers bai-

xen preus pu-

Jesuset

esternu-

Delito-

sos pastors

Màgicreis

que vení-

eu d’Orient

On es tro-

ba la pro-

va del 9

desgovern?

Escatim

per nadal

i tot l’any

que la vi-

da és amor

és la pau

és la jo-

ia justí-

cia

és un clam

Sigues-hi

no exploteu

no robeu

no espolieu

els recur-

sos de Món
i de Nós

ase-Cats

prô ls de Tots

(és a dir

de tot nat

malsituat)

No enganyeu

amb dolçai-

na de plàs-

tic falòr-

nies fal·là-

cia global

demagò-

gica va-

na
ar-Risc-a-

da Cosi-

na bancà-

ria sacse-

ja i no pa-

ra que bès-

tia barjau-

la hecatom-

be d’abast

sideral...

Piiiip piiiiiiiiip.......

Una tal improvisada tirallonga exigeix de si mateixa d'ésser sense contemplacions interrupta perquè no pot evitar d'arribar a espetegar, triï la via que triï, a l’atzucac que caracteritza l’avinentesa històrica que imita.

MOLT
BONA ENTRADA
OFICIAL
AL NADAL
I GENUÏNA
AL SOLSTICI
D'HIVERN
2011

els meus alumnes zíngars

dibuix: J.Grau, http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/210869/

Els meus alumnes zíngars,

que em són favorits,

tenen l’extraordinària

qualitat

d’enviar-se a si mateixos

a rodar,

del-dalt-

a-baix,

just havent assolit el cim.

D’això deu ve-

nir,

vols-t'hi jugar,

que m’hi avinc.



La cara més dura o més blana a la caixa (de)colorada

A i quin pal

Dormo mal

Quin tou d’anys

Navegant.

I me n’adono

Que el que passa

És que la immediatesa

Concreta

Se li fa blana i opaca

—a un—,

I la virtual,

Translúcida i extensa,

Galàxia blava

Cosmologicosideral.

I tu

T’afigures

La lluna

En un cove

De vímet,

Que un dia creix

I

O

Explota

I t’impressiona tota,

Calidoscòpicament,

I a l’altre dia
Respira

Fa figa.

les vambes blanques



Quin dia aprendré a retenir-te,

Cop de Fel o Biliosa Ira

i no deixar-me endur per tu,

immergida en el pou

fondo i negre

del retret i de l’enveja

allà on s’endinsa un xiscle prim.

Com pot ser que encara em dolgui

el bon fer

que sempre t’omple cara enfora

i que a mi em manca,

germana,

i tan conscient que n’és ma mare,

dit sigui de pas,

Qui diantre em deu haver engegat

a can Llençat

una i una altra vegada

les vambes blanques?

és força eixut (o joc forçat bisil·labiant en doble haikú i amb una cueta final)



és for-
ça eixut
a cops
i cru
notar
que no
hi ha més
que tu
("l'incommensurable pes que ha pres en mi, senyora Fal·làcia!"),
el més
calent
sura
a l'aigüera.

40/42 BUS

Imatge presa per una servidora un migdia de fa poc, anant cap a la feina i des del 40.

—Marededéusenyor,

senyor Trias,

passeu-me un rosari:

¾ d’hora llargs fent cabal

de si ja arriben o no,

per via barcelonina,

del barri, a l'usuari,

el 40 o el 42!

Que tenen trajecte comú

—ho sabeu?—

al lapse central de l’itinerari

i viatgen plegats

—redéu!—

en sostingut òscul, o besada,

quasi fins al stop-fi.

I el pobre vianant

—enquesteu...—,

mort de neguit en l’espera passada

“carai l’autobús, com tarda...”,

contempla ara estupefacte:

a) el segon dels poblenovins-busos

buit, i empegat al que munta ell, i

b) ningú del TMB que,

en ares d’econòmica eficiència —d’alta metropoli-empresa—

baixi a augmentar-ne freqüència d’horaris,

o, simple idea,
i llega: 
acudi a desenquistar-los.

deliriumestreeeeeeèsssss.......

Les parpelles se’m repleguen

a tall de llises

i sengles

i denses

cortines

damunt dels ulls,

i m’hi decauen cí com aquell qui,

sàviament i serena, esquiva el repte,

o juguesca, i abomina la brega,

(o, viu-viu...)

El cos se’m rebel·la.

Divendres anat,

per bé que es solia,

de matina,

la dansa de la bruixa,

o pluja fina,

l'he 
fet 
ben
salat,

i no me n’avinc encara:

la tropa arborada i jo sense llança

i amb
l’alba una hora tard.