la Callada per resposta

         gran mètode

—o ï més...: de conversa—

que enroca en gruta freda
   qui l’esmerça,

I que eleva

   a categoria excelsa

(a)qui li toca la peneta

   d’entomar-lo

—maleït sia el dialecte

   en verborrea!—,

així com rebi, de bursada

   i com a premi

      a l’ipsefacte,
un tan solemne 

      —i g(a)rant-idíssim... 

                  pam de nassos.

MUNDUS INVERSUS

Òstiquin temporal més solemne que cau!

Sagetes de gel em trompetegen als vidres,

no s'hi veu, al cel.

El mar s'ha benposat de cap per 'vall:

ja ho veureu quin doll de peixos

volant...

MUNDUS INVERSUS

bcn, 30/07/2011, 16:20h

nalustruc

IIÍSSSSSSSsss...........

del tot col·lapsada colgada en un joc de proves
PQ

A qui se li acut emportar-se-les a casa

o a jóc 

— ep! meritotíssimament!—
;))
 per avançar-les, restessin empantanegades

en ple TMPoral de vacances

ai uix...??! O my Gooooood.......

*☻♣♫~~~~~♠♪☻*

HEPATOPER QUÈ?

Ei, tu, nena,

Transamineta,

confidencialment:

No havies reculat del meu cos

i/o de la meva vida

amb aquella embranzida

que inscrivia

la tanda d’Imurelines

i el pack de Pregnisonetes

que em cruspia

jo soleta

religiosament

i havent esmorzat

cada dia

amb inusitada energia?

I doncs:

Com és que ara

no et fons d’una vegada a 40

si no, al contrari, a 90!

O bé —mica benèvolament— 60,

és a dir

paciència a la gaita

i ni 3 i no res,

i em flagel·les:

ni fuuuu

ni faaaa...?!



STIUencaTEMPesta

LuStruc

I la segura sensació

d'entrar un aiguat pel teu balcó
 ï
TU
TU

r
nar

te
 de

mar
brava

TU-TU-À..

TUTUAAÀ.......☻

♫...♪...♫......♣...♥...♠

(19/07/2011, 5:30h)

Temps al temps

imatge: museu del mosaic, Convento da Madre Deus. Lisboa'09.

A l’Arnau

Temps al temps de l’Estel,

d’envolar cap al cel,

dels bassals de colors

a la gropa d’un Drac

multitemptacular.

Et tenia a l’abast

de la punta dels dits,

si hi lluïa una espurna

de dita contada amb

poesia:

«Una vegada hi havia un nen que no menjava

i s'anava quedant PRIM PRIM PRIM PRIM PRIM

i va levitar, i un ocell constipat que el va veure va dir:

HUATXUAAAAAAAAAAAÀS.....!!!!,

i el va desintegrar»

Qui s’hi va ben quedar

engalipada en poesia

és ta mare, A FE:

I tu et vas fer gran, gran,

instal·lat en la pressa.

Prô a viam...
digue’m:

On és que para
ara

la cua de la medusa

que em permetrà, si l’estiro i

malgrat la cruenta i segura fiblada,

tornar-te a tindre?



METEOROLOGITZANT (II). entremès apostrofat

Quin C*** de dia que fa,

C****** de déu!!!

Tan aviat de mullena enganxosa i tèbia,

desangelada,

com d'una calda que espanta
i que,

plúmbica i densa,

...eeeeeeetTttδтﭏTזTTT.........T

REmata.