Les meves veïnes d'alcova,
les ORENETES,
retornen sempre afanyoses,
àvides d'aura nacrada
de Sant Jaume
per primavera
a condicionar-se el jóc
i alimentar les cries
peixant-les, fent via
a cops de bec,
de vol de ronda,
a cops de cant breu, fi,
cristal·lí,
d'alegria aplicada,
en vol a escala mitjana
en triangle
per sobre le meva, la vella
l'eterna,
per sobre la SEVA
teulada de casa.
