dilluns, 17 de juliol de 2017

I PER AIXÒ EM DOL


Me'n ressento encara
De l’estrebada
Infligida a la meva espatlla,
Lumbars,
A la meva entera carcassa,
Dimarts passat,
En procés medicodiscrecional,
Al Mar,
De xuclar-me fetge,
En 2 tandes,
Per ullar d’estalviar-me
De prendre’n medicació
(ja que tiro bé).
Fa 5 anys no em va doldre tant, la biòpsia,
Ni de bon tros.
Possible
Raó
Explicativa:
La tona de cortisona que em veia obligada a xutar-me,
Dia a dia, i de seguida, aleshores,
En ple combat contra el MEU 
mal
Autoimmune.
Ara cavalco del tot a pèl
De la meva poquesa física i etèria: mental
Autèntica
Que és
—per què no?—
Pura, nua
Grandesa.
Bon dia,
Sóc jo.
(PS. I PER AIXÒ EM DOL.)



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada