nausica a les golfes
poesia
diumenge, 2 d’octubre del 2016
dona esquinçada
Putupeu.
Coi de turmell.
Que no pares d’exclamar-te
obviant que demanar-me a mi
que pari quieta
és demanà’l cel,
amb un pessic de dits,
i esperar delitosa i càndida que baixi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Entrada més recent
Entrada més antiga
Inici
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada