dilluns, 31 d’agost de 2015

cinefilonostàlgia




Quin salt de cor!

quan se t’atura el cursor del TEMPS
i et comença a rebobinar amb ànsia
a saber tu...
de pura endreça,
i tan bon punt t'arriba a la pensa
un flash de 27 llunes anuals
enrere,
com l’entrega sencera
aquella...— de 40.
Són batzegades —tant sí com no
cinefilonostàlgiques

I avui,
al capdamunt de moon... estiu 2015,
voto per remanegar-los —dins d’ells, tots ells...—,
flashos a tall de vòltius
luminicoregeneradors,
en aquesta petitíssima —que no pas ínfima...
pel·lícula de vida
que també és vostra ;) 
de la qui 
aquí 
piula.


2 comentaris:

  1. Benvinguda al club dels qui "rebobinen" la pel·lícula (cinefilonolstàlgics) però no et banyaràs dues vegades en el mateix mar (aquest de les petites ones que esborren el trepig) Malgrat tot, vius el present amb una empenta rabiosa (no ràbia impetuosa) i creativa. Et desitjo la calma de la mar al Maresme a les 6 del matí (fa cinquanta anys que hi anava apescar amb el meu oncle) Veus...m'has fet rebobinar. Un petó.

    ResponElimina
  2. No, si jo en el fons n'estic encantada de ser part del club... I ja prou que s'encarrega la vida mateixa d'impedir que m'hi deixi engolir... Em deu faltar això que dius (p ex): la calma de la mar al Maresme a les 6 del matí per acabar-ho tot de revestir (el present rampell cinefilonostàlgic) amb la saviesa intrínsecament bella de l'edat.
    Nusé... Un altre petó.

    ResponElimina