dimecres, 17 de juny de 2015

Plaça de Sant Felip Neri




Abstreta de l'absorció turística que s'hi abraona com una tela 
aràcnida i 
reblerta de llum, de
l'aigua enriolant de la font i el devessall de floretes grogues que queien dels arbres 




com en bella dansa perpètua, estiuenca primera, la primavera, i de la guitarra d'Àfrica penetrant-te, fins al cor més profund de la teva entranya.













Va ser un impàs meravellós, inesperat, de mi mateixa
i la plaça Neri
 
(i amb tots vosaltres ;) 

ahir a la tarda.





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada