Ei, tu, nena,
Transamineta,
confidencialment:
No havies reculat del meu cos
i/o de la meva vida
amb aquella embranzida
que inscrivia
la tanda d’Imurelines
i el pack de Pregnisonetes
que em cruspia
jo soleta
religiosament
i havent esmorzat
cada dia
amb inusitada energia?
I doncs:
Com és que ara
no et fons d’una vegada a 40
si no, al contrari, a 90!
O bé —mica benèvolament— 60,
és a dir
paciència a la gaita
i ni 3 i no res,
i em flagel·les:
ni fuuuu
ni faaaa...?!
Cuidar-se:
ResponEliminaEstar en els mitjans,
moment a moment,
perquè el fi no el sabem.
Si´l recort m´abandonés...Com m´abandono jó al téu recort, nó sería jó. Ni jó podría viure sença tú.
ResponEliminaCuida't molt, Lu!
ResponEliminaDe vegades cal molta paciència per seguir estable, i molta constància!
Tu no deixis de prendre't el teu singular i personalitzat còctel d'havent esmorzat!
Petonets i fins aviat, estimada!!
Carinyet, ja saps que com a mare sustituta tinc el deure i l'obligació de dir que et cuidis, que això no vol dir que tu vagis per una banda i les transaminases per un altre, les enfermetats tinc comprobat que tenen personalitat propia.... un gran petò...Mercè
ResponEliminaAnit et vaig escriure un missatge llarg i justament va fallar Internet. Grrrr. I ara vaig justa de temps. Però no volia deixar d'escriure't.
ResponEliminaCuida't molt i no abandonis mai aquest sentit de l'humor.
Endavant!
Potser sí, Joan. Una abraçada ben forta.
ResponEliminaQuanta poesia, Anònim... No has canviat gens. Un petó immens, i molta força!
ResponEliminamoltes gràcies, Teresa, germaneta. un petó ben fort, i bon estiu!
ResponEliminamoltes gràcies, Mercè, mare 2a. no sé què faríem tots sense la teva saviesa! un petó molt i molt fort.
ResponEliminaho faré, Anna, germana!!! un petó ben fort i a disposar tb per tot el que a tu et pugui caldre o venir bé de mi. snif. disculpa tot moquet (involuntari, D) que et pugui haver llançat... i fruit de l'extrema confiança que m'apropa a tu. petonàs.
ResponElimina